semblança

deu pesar molt, la neu?
segur que sí, malgrat l’aparent lleugeresa,
la bellesa efímera i el silenci, com un regal...
.
omples el cap de breus pensades,
conscients o no, sovint un flaix
desencadena automàtiques descàrregues,
neurones que s’atabalen i es descontrolen
.
omples i omples, i sembla tan sa, va bé,
que tu penses, ai! que no ets pas infeliç,
que t’hi veus, i saps i aprens, i vols,
i encara vius, rondines, afalagues, protestes,
i gaudeixes, pateixes...
t’emboliques?
.
fins que tot pesa tant, i gairebé no veus enllà,
no hi ha respir, ni flux, ni sorpresa, ni descoberta...
sents com un tel enganxòs,
teixit enteranyinat, però encara sents...
i saps, que ara mateix t’has perdut,
i no et trobes.
.
enmig del laberint hi ha massa noses.

.