28 d’abril 2010

els tresors són petitets...


hem anat a fer la berenada
hem buscat farigola i romaní
hem vist les ginesteres
i hem trobat tresors petits
qui diria que un escarbat
pot lluir, tot irisat,
més bonic que l'arc de sant martí...


13 comentaris:

Magda ha dit...

Sóc la primera? Mira que bé? Res saludar i tenir el petitet plaer de ser la primera d'admirar el petitet tresor que ens regales

pena ha dit...

Hola, gaudir de la feina i viure envoltada d'un paisatge com aquest, quina enveja.

lolita lagarto ha dit...

quines ganes que m'han vingut de perdre'm pel bosc i olorar farigola, romaní, espígol...
l'escarbat no sé jo , no m'imagino dient-li tresor meu, je je

rits ha dit...

en les petites coses hi pots trobar grans tresors!!

m'agrada moltíssim el camp de roselles! preciós!

Ferran ha dit...

Hi ha tresors petites, és veritat, i són tresors molt grans, tan grans com els més grans. És una sort trobar-se'ls com fas tu, en moltes coses petites que ens envolten.

Albanta ha dit...

Uhmmmmmmmm, els petits plaers... Aquests insectes irisats es diuen insectes joia... tot un tresor!!
Una abraçada

Striper ha dit...

sempre els petits els millors.

sargantana ha dit...

es bo sapiguer caminar per la vida amb els ulls ben oberts per veure aquets tresors.
hi ha a qui els arbres li tapen el bosc
bon dia, estimada

Adal El Hippie Viejo ha dit...

Querida Roser!

veía el partido pensándote en todo momento, bueno creo que no es momento para decir más nada
solo te dejo mi abrazo fuerte fuerte!

besos

Adal

Joana ha dit...

Petites coses que poden omplir una vida...

Clidice ha dit...

els tresors petits ens forneixen de grans records :)

el paseante ha dit...

Demà marxo al meu camp. Buscaré aquestes imatges teves.

Thera ha dit...

I és que sovint les coses més petites són les més belles i sorprenents... Bons tresors!