23 d’abril 2010

Relats Conjunts. El drac?


Voltant aquí i allà, dormint al ras o en algun paller, aprofitava qualsevol feina per tal de poder fer un mos. Soldat malpagat i malvestit, no li queda altre remei. Un matí va veure una mena de tela escrita clavada en una soca.
“Es busca vilatà o cavaller valent. No cal cap condició especial. Es proveirà d’arma i cavall. Els qui es creguin en poder de talent, es poden presentar al castell de les tres torres”

Total, què hi podia perdre? Ell sí que cap al castell s’ha dit, (rabent com els veins i veïnes del replà o els personatges itinerants, o els del racó de dalt del món)

Ignorant de les rialles que desperta pel camí, escolta el senyor, anota mentalment l’indret on ha d’anar, recull les armes, i pregunta quina bestiola se suposa que cal matar.

-Un llangardaix gros, soldat, poca cosa per tu!

Arribat al cau de la bèstia, s’amaga, quietó i amatent rera uns matolls.
Quan veu l’animal, només li surt de la boca un -collons!, i es torna a ajupir. Treu la pipa del sarró i el sac de tabac que li va regalar un sarraí a les darreres croades.

Més aviat l’aroma que el fum fa girar el cap a la bèstia.
Més el fum que altra cosa, fa somriure el cavaller.
El llangardaix s’eixarranca i ensuma tot el fum que pot, amorrant-se al bordegàs, que xucla, xucla fort... Aviat les riallades conjuntes s’escampen per la vall.

El soldat encara no entén com una bèstia tan preciosa pot espantar algú. Quina riquesa de colors, que d’espurnes violades i turqueses...
Enriolats s’abracen. Ho té ben decidit, quan es despertin, se l’enduu cap a ciutat, això si pot, perquè tal com es sent, caldrà que les cames l’aguantin... (hihihi)

13 comentaris:

Thera ha dit...

Bon Sant Jordi Zel!!

Magda ha dit...

M'agrada

lolita lagarto ha dit...

Pel que es veu el soldat i el llargandaix s'ho van passar d'allò més bé...jeje
Bon relat! ha arribat el dia precís!

Carme Rosanas ha dit...

M'ha gradat el teu relat! Amb bona punteria!

Albanta ha dit...

Molt bó el final del relat!!
Enriolats s'abracen...
Bon dia de Sant Jordi Zel

Elfreelang ha dit...

Molt bon relat! molt bo! s'ho van passar d'allò més bé! per cert tens una invasió de xinesos als comentaris

kweilan ha dit...

Bon relat!

Sergi ha dit...

Vaja, una història de concòrdia i companyonia. Llàstima que la manera d'aconseguir-les no sé si és massa legal...

Joana ha dit...

Amb alegria...

joanfer ha dit...

Et diria el mateix que t'han dit els dos primers comentaris, però com que no els entenc, et dic que el teu relat m'ha encantat! Felicitats! ;)

La Meva Perdició ha dit...

Això fa socarrim, jo diria que fumaven la mateixa herba que tant agrada a Gandalf i els hobbits! ^_^

Ada ha dit...

jajaja molt bons els comentaris!
Jo també m'emportaria aquest fardatxo a casa... per a quan no funcione la cal·lefacció!

montse ha dit...

Si poguéssim atansar-nos tal com fa aquest cavaller a les persones que temem, potser les veuríem diferents.