he visitat les tortugues,
hem oblidat de posar el "roial",
hem hagut de fer invents per aconseguir repastar la pastarada,
s'ha posat a ploure a bots i barrals,
i, fora, a la mena d'hort asilvestrat on viuen les tortugues,
he vist el primer menudet de l'any...
qui sap la vida que li espera...
que serà curta (segur) però intensa!
:
Per animar la brunyolada! N'estic ben enamorada, del Pep Gimeno!
:
:
7 comentaris:
però com han sortit els brunyols, eh? Al final segur que bons
Jajaja, nena, el royal!!!!!. A veure si els novells en fer brunyols et passaran al davant. Els meus un èxit, la teva recepta va funcionar estupendament.
Petons.
Oooooh que macu!.
Un cargolet bocamoll. Ara sortiràn.
Ep!, i a casa hi posen "La Lechera" als brunyols; trigan molt més a ressecar-se (secret per l´any vinent).
Et falta fer la crema per sucar els brunyols......bonissims
Fins el caragolet diu que son bons...
Que gaudeixi del que li podem oferir de bondat nostra en aquesta vida que comença... qui sap que li espera com a nosaltres que volem ser molt i sols ens queda la individualitat nostra si els avatars de la vida la respecten una mica... Passeu les festes amb ganes de fer quelcom de profit... Anton.
Floreix la primavera i ells surten del cau...
Espero que hagis gaudit molt de tot plegat.
El millor d'aquests dies són aquests àpats. A gaudir-los!
Publica un comentari a l'entrada