El Sol va organitzar una gran festa per celebrar el seu casament. Va convidar a tots els animals de la terra, parant molt de compte per no oblidar ningú.
Tots esperaven amb delit el banquet, i alguns, ben matiners, començaren el camí.
Tots? No!!! L’eriçó estava molt neguitós i no va manifestar cap interès per la festa. Al final, davant la insistència dels altres animals, capcot i enmurriat, va fer cap a casa del Sol, poc a poquet i remugant, amb una pedra ben agafada a la mà.
El tiberi que els va preparar el Sol era digne de ser recordat. Tota mena de menges i llepòlies omplien la taula. Tothom tastava d’aquí i d’allà esperant la presència del Sol, que estava darrera la porta mirant pel forat del pany com disfrutaven els seus amics.
Però l’eriçó, enlloc d’assaborir les sucoses viandes, es va posar a rosegar i mastegar la seva pedra. La feia voltar d’una banda a l’altra de la boca sense cap pressa. I el Sol va veure què feia l’eriçó.
Finalment va obrir la porta, disposat a presentar-se davant dels convidats i de passada, preguntar al seu amic eriçó el perquè d’aquella conducta tan estranya. Una gran llumenera i molta escalfor van envair la sala.
-Esteu satisfets? És tot del vostre grat?-va preguntar ací i allà. Tothom semblava satisfet!
En acostar-se a l’eriçó, que no prenia res de la taula, prou que li va preguntar si no hi havia res més que li vingués de gust.
Tots esperaven amb delit el banquet, i alguns, ben matiners, començaren el camí.
Tots? No!!! L’eriçó estava molt neguitós i no va manifestar cap interès per la festa. Al final, davant la insistència dels altres animals, capcot i enmurriat, va fer cap a casa del Sol, poc a poquet i remugant, amb una pedra ben agafada a la mà.
El tiberi que els va preparar el Sol era digne de ser recordat. Tota mena de menges i llepòlies omplien la taula. Tothom tastava d’aquí i d’allà esperant la presència del Sol, que estava darrera la porta mirant pel forat del pany com disfrutaven els seus amics.
Però l’eriçó, enlloc d’assaborir les sucoses viandes, es va posar a rosegar i mastegar la seva pedra. La feia voltar d’una banda a l’altra de la boca sense cap pressa. I el Sol va veure què feia l’eriçó.
Finalment va obrir la porta, disposat a presentar-se davant dels convidats i de passada, preguntar al seu amic eriçó el perquè d’aquella conducta tan estranya. Una gran llumenera i molta escalfor van envair la sala.
-Esteu satisfets? És tot del vostre grat?-va preguntar ací i allà. Tothom semblava satisfet!
En acostar-se a l’eriçó, que no prenia res de la taula, prou que li va preguntar si no hi havia res més que li vingués de gust.
-Puc servir-te alguna altra cosa, si el que hi ha no t’agrada!
-No cal, amic Sol, ja em va bé mastegar la pedra...
-Pedra? mastegues una pedra? Però...però...
-Sí, menjo pedra, -va dir l’eriçó- i més valdria que tots en hi anéssim acostumant, perquè si et cases... doncs...mmmhhhhh...
-Digues, eriçó, què hi té a veure la meva boda amb la pedra que rosegues?
-I doncs, que no ho veus, amic?
-No, eriçó, jo vull celebrar el meu casament amb vosaltres, que no n’estàs satisfet?
-Mira, no. I si et cases, repeteixo, caldrà que ens anem acostumant a menjar pedres.
-I... perquè?-preguntà el Sol.
-Ja veig que no t’adones de res. Només amb la teva presència, tots ens hem de protegir, la teva escalfor sovint pot ser insuportable. Pensa què passarà quan et casis i tinguis fills. Si amb un sol ja de vegades les passem magres, compta tu quan hi hagi una munió de solets escampats aquí i allà...Del que veiem i tenim, molt em temo que no en quedarà ben bé res. Per això jo començo ja ara a mastegar pedres, que serà tot el que ens quedarà...
-No cal, amic Sol, ja em va bé mastegar la pedra...
-Pedra? mastegues una pedra? Però...però...
-Sí, menjo pedra, -va dir l’eriçó- i més valdria que tots en hi anéssim acostumant, perquè si et cases... doncs...mmmhhhhh...
-Digues, eriçó, què hi té a veure la meva boda amb la pedra que rosegues?
-I doncs, que no ho veus, amic?
-No, eriçó, jo vull celebrar el meu casament amb vosaltres, que no n’estàs satisfet?
-Mira, no. I si et cases, repeteixo, caldrà que ens anem acostumant a menjar pedres.
-I... perquè?-preguntà el Sol.
-Ja veig que no t’adones de res. Només amb la teva presència, tots ens hem de protegir, la teva escalfor sovint pot ser insuportable. Pensa què passarà quan et casis i tinguis fills. Si amb un sol ja de vegades les passem magres, compta tu quan hi hagi una munió de solets escampats aquí i allà...Del que veiem i tenim, molt em temo que no en quedarà ben bé res. Per això jo començo ja ara a mastegar pedres, que serà tot el que ens quedarà...
:
El Sol, astorat i pensatiu es va retirar, i, evidentment, com podeu veure, no hi va haver casament.
:
:
10 comentaris:
Crec que li agradarà.....
Jajaja jo també crec que li agradarà... amb l'alèrgia que té a la paraula "casament" ;-))
Doncs sí que m'ha agradat sí. No sabia que els eriçons també pensaven per endavant, i eren capaços de convèncer el propi Sol dels seus errors. I per cert, que mono el de la foto, és preciós. Moltes gràcies Zel per la dedicatòria i per aquest conte. Un petonàs.
bonics, el conte i l'eriçó!
Molt bonic, Zel, i em sebmla ben adequat per a en Xexu... ja veig que li ha agradat!
Un molt bon relat, Zel! Era impossible que no li agradés al Xexu... ;)
Com no li tenia que agradar si era un conte molt ben cuinat.
Aquest eriçó és el més llest i previsor de tots! Divertit!
Osti, és boníssim. És teu?
Els contes d'animals, comuns arreu de la literatura d'arrel popular, sovint de trnamissió oral, són molt bons, tots o gairebé...Normalment aprofiten l'animal per reflectir reaccions, caràcters, conductes distjables o no, reaccions...de les persones i això és una boníssima manera d'entrar al món dels nens fent-los riure, o enfadar o reaccionar o pensar d'una manera amable, però de la qual en treuen profit...Ells mai pregunten perquè els animals parlen, s'ho creuen i prou, ja entenen el mirall...
Aquest conte és justament d'un recull de contes populars d'arreu del món, amb arrel africana.
Publica un comentari a l'entrada