felicitats, mama!

felicitats, mama! 79, qui ho diria... tan ben portats...i això que has sigut -paraules teves- un escarràs tota la vida, sempre en peu, feinejant sense aturador, del pis a l'hortet. o a la casa vella amb les gallines, o a dalt a deixar endreçada la casa de la meva germana -que ja se sap, mai s'adona de fins quin punt et necessita, igual que tots-

felicitats, tot i que sé que ploraràs, i parlaràs del papa, i diràs ...-ai fill, vés a saber, demà potser ja no hi seré...-

però seguiràs rondinant, i donant lliçons als néts -i als fills també- i discutint que... -qui no té geni no és ningú!-

mai llegiràs això, tu que sempre em recrimines les estones que perdo aquí davant la pantalla, o davant d'un llibre...

mai entendràs què hi ha més enllà de tenir la casa neta, els fills contents i la taula parada quan tothom arriba...

i jo mai entendré com essent com ets, vas lluitar tota la teva encara jove vida, sacrificant-ho tot per tal que els teus fills tinguessin "estudis", quina contradicció, eh, mama?

però jo m'aferro a tu, encara que no ho digui, i necessito els teus petons, i saber que mentre hi siguis, sóc a casa, que casa ets tu, encara, tot i que ja tinc tot darrera la pròpia, al teu costat segueixo essent la nena a qui sempre goses alliçonar, a qui contesto, i m'enrabio, i ens barallem, per política o futbol, però tant se val, tant de bo duri eternament, que t'estimo més a cada any que passa...