no tinc res,
només el vot i la paraula...
l’estelada al balcó i la meva llengua
que el meu país ja me l’han pres
no tinc res,
el vot no val
i la paraula, muda...
perquè la que diré, ja no serveix
han barrat el pas al poble
els burgesos passegen ofrenes
alineats, i ben arrenglerats
en ordre perfecte, qui sap com s’ho fan
per definir l’ordre de la desfilada...
tancats, s’aïllen, no fos cas...
estan sols, ho saben i ho volen
-i tanmateix no us estranyi,
l’homenetjat va fer el mateix,
amagat, per defugir el càstig,
va viure bé, després de perdonat-
quan arribi el dia i el moment del compte enrere
ens cridaran, voldran comprar-nos
i llavors sí, aniran al mercat i a les escoles,
als barris vells amb el calçat adient
per no ferir, ja els aconsellen...
mentiders amb dues puntes a la llengua
escurçons, només surten
en temps possible de cacera
però no ens tindran a preu de res
marxants de vots en propi benefici
venuda l’ànima pel joc de les cadires
convoco el blanc i nul
només amb la paraula justa
prou
amb lletres negres de dol
que ja hem perdut més del que podíem,
massa per seguir essent dignes
només ens queda dir
prou
ja us podeu fotre, a prendre pel sac,
a “tomar” vent, indignes de ser aquí
us regalem l’exili, indesitjables,
aneu a demanar almoina
a Espanya, el país veí,
que aquest és nostre, no us volem aquí.
només el vot i la paraula...
l’estelada al balcó i la meva llengua
que el meu país ja me l’han pres
no tinc res,
el vot no val
i la paraula, muda...
perquè la que diré, ja no serveix
han barrat el pas al poble
els burgesos passegen ofrenes
alineats, i ben arrenglerats
en ordre perfecte, qui sap com s’ho fan
per definir l’ordre de la desfilada...
tancats, s’aïllen, no fos cas...
estan sols, ho saben i ho volen
-i tanmateix no us estranyi,
l’homenetjat va fer el mateix,
amagat, per defugir el càstig,
va viure bé, després de perdonat-
quan arribi el dia i el moment del compte enrere
ens cridaran, voldran comprar-nos
i llavors sí, aniran al mercat i a les escoles,
als barris vells amb el calçat adient
per no ferir, ja els aconsellen...
mentiders amb dues puntes a la llengua
escurçons, només surten
en temps possible de cacera
però no ens tindran a preu de res
marxants de vots en propi benefici
venuda l’ànima pel joc de les cadires
convoco el blanc i nul
només amb la paraula justa
prou
amb lletres negres de dol
que ja hem perdut més del que podíem,
massa per seguir essent dignes
només ens queda dir
prou
ja us podeu fotre, a prendre pel sac,
a “tomar” vent, indignes de ser aquí
us regalem l’exili, indesitjables,
aneu a demanar almoina
a Espanya, el país veí,
que aquest és nostre, no us volem aquí.
24 comentaris:
Zel, si no et sap greu m'enduc el teu prou!
Carme, ja saps que casa meva és casa teva...i vostra, tot teu!
M'afegeixo al teu PROU!
DONCS JO SI TINC COSSES,TINC ELS RECORDS, DE LES LLAGRIMES DE LA MEVA MARE PER EL GERMA MORT SOTA LES BONBES.....TINC EL RECORD DEL ONCLE QUANT VA SORTIR DE LA PRESO (1954)...EL AVI FENT DE PARE D'UN GRAPAT DE XIQUETS,MALAIT EXILI¡TINC LA FREDOR DE NADALS SENSA ELS PARES,QUE ANAVAN I VENIEN.....TINC EL RECORD,DE LA CASA DELS ALTRES AVIS,AMB UN GANIVET CLAVAT EN CADENES A LA TAULA,I QUE L'HEREU ES DEIA "AQUEST GANIVET ES CATALUNYA,EL V'ENCADENAR ELS BORBONS I AIXI QUEDARE PER FER MEMORIA".....
JUGANT AMB BCN.
prou!!!
Prou,prou,prou prou prou...............
Bona Diada. Visca Catalunya Lliure de mediocres incults i amb una durícia al cor...
Una encaixada amb la lluita a les mans.
onatge
compartim sentiments
Saps que els que hi ha els hi vam posar nosaltres, oi? A veure si triem millor aquesta vegada. Però saps, no depèn dels que pensem com tu o com jo, em sembla que els que ens voldrien exiliar a nosaltres són més que a l'inrevés.
Visca la terra Liure ( de molts personatges ingrats)
Ara mateix
per més que clamem
tenen el deix
de fer el mateix.
que sempre han fet.
callem o clamem
ara mateix
de que ens serveix ?
..............Anton.
Zel,
Et desitjo una Diada reivindicativa i feliç! I Visca Catalunya Lliure!
dons si...prou!!
un peto, estimada
Abstenció, com a expressió i rebuig a aquesta manera de fer política i de ser, els que diuen ser-ho, polítics, que tan desdiu de la democràcia. A la democràcia se la respecte i se l'aprofundeix; no se la burla. Votar, en aquestes condicions, és fer-los el joc. Ells juguen al poder, els atrau; el poder pel poder i en propi interès i res més. L'abstenció conscient, també és una possibilitat democràtica. Suposo que abans del PROU hi ha un ESTAR FARS.
zel, dius que no tens res, només el vot i la paraula... Tens molt: tens un poema explícit i punyent, tens el so del prou, i la raó a la rima. Tens molt, tenim molt... I sortirem d'aquesta deconstrucció a que hem estat sotmesos,a que estem sotmesos. Sortirem!
prou i fa sol !!! ... salut
No podem perdre l'esperança, aixó mai!
El que han fet davant el monument de Casanova no té nom. Són uns covards. On s'és vist que apartin el poble d'aquesta manera? I per TV3 encara dient que ha estat una ofrena "sense xiualdes". Existeix encara el periodisme lliure?!
A mi només em preocupa una cosa: que entre els uns, els altres i els de més enllà, nosaltres, la "base", no perdem ni l'oremus ni el nord ni l'objectiu.
Visca Catalunya veïna d'Espanya!
Gràcies, zel. I un prou! rotund i encés també des del sud...
PROUUUU... votar...bufff.
Nena eastas esverada eh aixi m'agrada!!
Zel, uns versos maquíssims, també els comparteixo, enhorabona!
Però recordem que els vots nuls i els vots en blanc seran menystinguts, no compten i per més quen'hi hagi no sumen escons.
Jo votaré, potser a contracor avorrit dels personatges que ens hauran de governar, però m'estimo més un vot útil, que les idees les haurem de reivindicar si mai som lliures!
Publica un comentari a l'entrada