No sabia si fer-ho o no fer-ho.
Aquest és l'apunt 1000.
El celebro amb en Llach, entre el dol i l'enyor. Una de les cançons que sempre m'han emocionat.
El dedico a la Mari i a la seva família.
Ella era de mar i muntanya, de terra i servei, d'empenta i de lluita. Però per damunt de tot, era mare.
:
:
16 comentaris:
Bé, tot i que no sigui el moment més feliç, t'he de felicitar pels 1000 posts, perquè no s'hi arriba cada dia, i, de fet, pocs blogs hi arriben mai. A seguir endavant, tant amb el blog com amb la vida. Ho celebrem de manera més alegre un altre dia, d'acord?
Què dolços aquests 1000 petons ennuvolats penjats d'alguna branca que li regales a la Mari.
Mil abraçades, zel. Somriures pels 1000.
Crec que l'emoció d'aquesta cançó la compartim molts i moltes.
Potser no és una celebració molt alegre, però les coses són com són i els moments també. En tot cas és una celebració amb molta tendresa.
Felicitats pels 1000, Zel i una abraçada.
No serà gaire original, el meu missatge, però és el que vull deixar-te: malgrat tot, enhorabona. I una abraçada i ànims, també.
Tota una dedicació...
A seguir endavant, malgrat tot, camí enllà...
Una abraçada, Zel.
Has dit moltes coses i te'n queden moltes per dir...endavant i per molts més. Felicitats
Una bonica dedicatòria i una felicitació per tu i per la Mari,per ser mares per damunt de tot1
1000 abraçades Zel!
Molt bé, zel.
Sempre endavant!
Una abraçada.
per mil més...
No puc fer res més que repetir-te el que ja t'han dit. Així que felicitats i ànims!
Felicitats i sentiment alhora. La cançó perfecta.
Estic contenta que, malgrat els dubtes d'altres temps i alguns dolors, hagis arribat a 1000!!! Enhorabona!
No coneixia la cançó de'n Llach. M'ha fet emocionar molt.
Felicitats pels 1000 i que n'hi hagi mil més encara.
Ostres, Zel, quin greu!
Mira que no la conec, però ara mateix m'estic fent uns farts de plorar...
Quin post més sentit...
Jo no he llegit més que tres posts teus? Però si tots són així d'humans i sincers (paro un segon...)
doncs que val la pena que els celebrem
La meva abraçada, Zel.
I és que venia de llegir el post de sota. el 999.
Publica un comentari a l'entrada