17 d’octubre 2010

999, apunt de dol


Ella és una de les meves millors amigues, sense rànquing, està al pòdium amb poques, molt poques més. Ella m'ha fet companyia en els moments més durs dels darrers 12 anys. Ella forma part de mi, dels meus. L'estimo i amb ella ploro.

Però enmig del bosc de les llàgrimes, hi ha la llum de la seva mare. Aquesta nit l'he somiat, la seva mare, la Mari.

A ella no li he dit, però mentre jo la somiava, la Mari ens deixava per sempre.

Una altra mort sobtada, sense avís, sense adéu, sense consol.

Valenta i tossuda, lluitadora i tenaç, solidària i amiga dels seus amics, bona veïna, bona mare, bona filla, bona tieta, bona germana. Molt jove encara, massa per morir, tant per fer, tant per viure i, en un no res, deixa dues filles meravelloses òrfenes. Les dues l'enyoraran, i molt. Però també els infants a qui cuidava, les amigues de les seves filles i més de mig poble.

.

On siguis, que sàpigues que farem companyia a la Moni, que ens tindrà sempre al costat, que et recordarem quan veiem els primers espàrrecs i les fulles seques a l'herbei, quan veiem els teus ulls als ulls de la teva filla petita i el teu geni en totes dues. Que sàpigues que sempre et durem al cor, perquè formes part d'elles i a elles ens donarem.

.

I fes un xic de guerra allà on vagis, treu el teu geni i posa les coses a lloc. Potser, qui sap, has hagut de marxar per posar una mica d'ordre al gran misteri d'allà i d'aquí, que si depengués de tu, fa temps que el món aniria d'una altra manera. Amb tot el nostre amor, ens faràs molta falta, però ens serviràs de model. El teu camí per aquest món ja ho ha sigut, un model de vida.

.

13 comentaris:

Magda ha dit...

Hem d'aprendre a acomiadar. És dolorós que marxin els que ens estimem. Ho sabem de sempre, però que difícil és acceptar-ho! Un apunt molt bonic, una sàvia maner de dir adéu.

Mireia ha dit...

Aquestes morts inesperades costen molt d'acceptar. Sempre és injust però hi ha vegades...Molts àmins!

Carme ha dit...

Un apunt escrit amb molt d'amor. Una abraçada per tu, una altra per la teva amiga Moni,

garbi24 ha dit...

Aquestes coses sempre fan mal.....Una abraçada

Arare ha dit...

quin greu, Zel! una forta abraçada!

Ferran ha dit...

Una abraçada gran, Zel, per a totes dues.

Agnès S. ha dit...

És curiós que l'haguessis somiat...
Sap molt de greu, per vosaltres, pel poble, i per tothom.

rits ha dit...

una abraçada ben forta per la moni i per a tu!
ella sempre estarà entre vosaltres!

Anònim ha dit...

ARA BE LO MES DIFICIL,DEIXARLA MARXAR,SENSA OBLIDAR ESTIMANT EL SEU RECORD PERO,DEIXARLA MARXAR.......
JUGANT AMB BCN.

Joana ha dit...

Ho sento, de veres, entenc el teu dolor.
Una abraçada forta.

Oscar Ramírez ha dit...

Molts ànims guapa.
Per cert, tens un premi al meu blog que el pots passar a recollir quan vulguis. Un petonàs.

yraya ha dit...

Siento mucho lo de la madre de tu amiga, un abrazo para las dos.

Violeta ha dit...

Un escrit emocionant, Zel. Ho sento sincerament. Ara és també un moment difícil per a mi.

Una abraçada molt forta.