De la impotència no se'n pot treure cap més lliçó que la humilitat de l'altre, aprendre de com gestiona l'èxit el contrari i fonamentalment el to i l'educació, i això ahir ho haurien d'haver après aquella colla de blancs que jugaven, malament i venuts, acostumats a anar a batzegades i a colpir per la força, no pas per l'art del saber fer.
Deia un mig o molt en broma, que no sabia que ahir es feia un entrenament amb públic i amb cons de color blanc. I això vam veure. Llàstima que hi ha qui només sap donar la cara quan guanya, i que es tanca com un covard al vestidor quan perd.
No parlem només del joc, sinó de la forma i el fons. I en això mai ens guanyarà ningú.
10 comentaris:
Si, és bo que quan la gent veu el Barça vegi més gent que treballa molt i que gaudeix de la seva feina que no pas en vides mil·lionàries (que segur que tenen) i en anuncis suposadament eròtics. I no és cap posse perquè després es veu al camp.
El partit d'ahir l'haurien de passar a les escoles per saber com s'ha de guanyar i com no s'ha de perdre mai a la vida.
la difusió de tot el que és va veure, pot alliçonar a molts col·lectius que no anomenaré.
Un gran exemple per entrar al llibre gros de la educació del ser humà.Prepotència arrabassada per la humilitat, treball, constància...etc. Anton
doncs si, tot una classe magistral!
Van demostrar un molt mal perdre. Van sortir humiliats i desquiciats del camp. ahir van rebre una lliçó que no oblidaran!
Aquests xicots nostres tenen un bon exemple a seguir.
El famos "entorn" que va inventar el Cruyff és de vital importància per gestionar les emocions i saber-les canalitzar.
No sé jo si la Carbonero podrà solucionar la impotència del pobre Casillas.
Igual també ni fot 5
Algun con blanc, d'aquells de mitja neurona, al final del partit va decidir moure's una mica per anar a repartir batzacades.
Per cert, a la banqueta blanca hi havia un con gris.
Si és que són un club pèssim.
No sé si mai ens guanyarà ningú, però ells segur que no...
*Sànset*
una manera estimulant de començar la setmana del dia després del suicidi del tripartit i del regal que li han donat al nou president. vivim dins de la societat de l'espectacle i, posat's a triar, entre l'espectacle pseudo-politic i l'espectacle del futbol, francament jo trio el barça i reservo la politica per la lluita de cada dia en contra del capitalisme i en favor d'una altra societat més justa. el barça juga a futbol, els politics convencionals juguen a política i els poders reals manen als palcos, a la borsa, al FMI, a les finances i als mass media més conservadors.
visca el barça
Publica un comentari a l'entrada