Només un apunt, que cal pensar ( vull dir jo)...
-F.Xavier Mena: Perilla el subsidi d'atur, ho diu clar, en portada i sense vergonya, diu que no promou la reincorporació de la gent al lloc de treball. Senyor Mena, quin lloc de treball? Que hi ha llocs de treball sobrers? Malament rai, aquest punt de partida.
-Mas-Colell: Considera absurd un enfrontament amb Madrid, diu que no és un partit de futbol. Que fuig de models teòrics, endavant la reforma laboral... Ai, ai, ai... Aquest ve d'Esade, em sembla, la qual cosa ja ens diu quin model teòric té al cap.
-Irene Rigau: Primeres idees, tornem a jornada partida, ja podem oblidar la racionalització de les aturades escolars i rellegir i repensar allò fet... Ai, ai, ai, aquí caic, aquí m'aixeco
-Artur Mas: Escullo de primer el treure l'impost de succecions per les rendes més altes. I doncs, a qui afavorirà aquests nou govern?
Reflexió Final. Ahir, escoltant les notícies, un periodista va dirigir-se al Sr Mas amb el tractament "Molt Honorable President". M'és igual això dels tractaments. Però no he sentit cap vegada donar el mateix tractament al Sr Montilla. Ep, de part dels periodistes i del que jo he sentit en públic. Però vaja, és simptomàtic.
9 comentaris:
jo també dic ai ai ai....
esperem els cent dies de gràcia per començar amb els quatre anys de desgràcia........esperem que no
Admiro la gent que encara creu en la política. Jo veig que no hi ha un lideratge ferm, no veig solucions sòlides. Tot són il·lusions que amb el temps es desdibuixen per acabar en no res.
Avui torno a estar d'acord amb tu, aquesta mena d'acords són ja com el meu pa de cada dia. Alguna de les coses que dius ja les havia pensat, en altres m'hi has fet caure ara, però sí, tens raó, per a mi vaja, que això de les raons, com tot, depèn de cada un (una) Però no ens estrenyem de res, oi? Ens toca continuar vivint d'acord amb el que pensem, i treballant (ai, com ho farem?) sí també ho farem d'acord amb el que pensem, al menys fins on puguem. Ànims!
Jo estic amb en Garbi, donar un marge..., a veure que, però no ho tenen fàcil, gens. Ara, per poc bé que ho facin donaran la campanada perquè el tripartit va fer plorar. (I of the record, no soc de ciu)
Quan s'aixeca la senyera per tapar la cartera tenim un govern aixi: dreta dura, dreta antisocial, homes i dones de negocis ficats en el domini de la politica, el president de la patronal de la sanitat privada fent de conseller de la sanitat pública, l'Opus Dei campant en nom de Deu, transvestits exsocialistes confirmant la sociovergència, una consellera de justicia que va penalitzar la consulta d'Arenys de Munt, etc...
i el que més greu sap, és que el tripartit va abonar el terreny d'aquestes politiques amb la LEC, aplicant les mesures antisocials de ZP, aplicant Bolonia, impedint el debat sobre els transgènics (ciu+psc) i incitant el copagament sanitari...
les alternances fan això.
Prefereixo les alternatives, mica en mica, pacienment, des del carrer, apretant, mobilitzant, impugnant el possibilisme, creant espais de resistència.
Més que mai, una esquerra de combat, anticapitalista i al marge del possible.
Salutacions i revolta!
No hem de tenir cap dubte que CiU la burgesia catalana al poder. I d'aquí ja se'n deriven totes les seves idees i les accions que duran a terme. I punt. Però això és el que ha volgut el poble.
Ara mateix... deixalles... Anton.
Lliguem-nos les sabates per si convé dormir plantat esperant algun miracle... ara que l'agnosticisme té càtedra davall del pont. Sueu, sueu, ben car serà el pa que haureu... que deia el poeta.
El Mas ha escollit un govern molt liberal. Tant parlar "dels millors" i al final ha acabat escollint "els seus". Potser el Mena es pensa que a la gent li agrada estar a l'atur i no treballar. I tant parlar que si l'anterior govern era poc catalanista i col·loquen a Justícia una dona que ens va enviar un advocat franquista per a prohibir la Consulta d'Arenys de Munt.
D'ells n'esperava molt poc, però és que ho han fet fins i tot molt pitjor de que pensava!
Publica un comentari a l'entrada