Deia un conegut psicòleg gironí, expert en això de les noves/velles tendències holístiques, en els corrents de l'humanisme i d'allò més emocional, que una prohibició genera automàticament una imatge mental d'allò que hom ens prohibeixen i, de manera també automàtica, el cervell genera l'impuls del voler allò prohibit pel fet de generar-se aquesta imatge, que potser, cas de no haver-te dit o anomenat allò que no pots fer, no faries inmediatament.
A l'escola, de tots és sabut, ens hi trobem cada dia. Allò més engrescador és transgredir les normes. Qui no recorda els seus quinze anys? Per això sovint el més ben regulat en tots els àmbits són les prohibicions. Hi ha poca normativa sobre bones pràctiques i molta sobre allò no permés i les sancions que se'n deriven. Què hi farem, som així.
-No menjar xiclet
-No llençar els papers a terra
-No cridar pels passadissos
-No sortir dels espais d'esbarjo
-No pujar a les classes sense la companyia del mestre/a
...
I així fins a l'infinit. Però cadascuna d'aquestes prohibicions són les que generen més conflictes, o les que menys es compleixen. El terra és ple de papers després dels esbarjos, els nanos criden com posseits quan no veuen vigilància i a les classes, si no tanques, s'infiltra qualsevol i desapareixen coses constantment.
Prohibir, que no és educar, sempre genera resistències. Cal tenir-ho molt en compte. Quan jo anava a l'institut era guai fumar a les classes de batxillerat.
Han passat anys, i tot i que abans deia arreu "prohibit escopir a terra", els carrers són plens d'escopinades, i si mireu un partit de futbol...
Us estic cansant amb aquest tema, però només poso sobre la taula una qüestió de fons molt bàsica. Hi ha qui ja no és a temps a ser educat. Jo em reconec addicta. I diuen que el tabac és la substància més addictiva de totes, sigui què sigui que hi afegeixin.
Avui, pel carrer, he vist més gent que mai fumant tot i caminant. Un s'hi resisteix, perquè, què coi, sembles un superdrogodependent que no pot esperar a seure a... vaja, a casa.
7 comentaris:
Vaig començar a deixar de fumar fa unes setmanes --a la unitat de conductes addictives m'han dit que ho faça així-- i espere fumar-me l'últim "Ducados" els pròxims dies. Però reconec que, com tu dius, tot açò de la llei no m'ajuda gens, ans al contrari: em dona una sensació de, no sé com dir-ho, "docilitat", que m'emprenya molt.
Però cal acceptar-ho: no ens fa bé fumar, zel. I a més, ens costa una pasta i després fan servir els impostos per tindre contents als mercats...
Zel, com ja he deixat dit en alguns altres blogs el sol fet que hi hagi una única malaltia o una única mort deguda a ser una persona fumadora passiva ja justifica la llei de totes totes (i crec que entre la gent assalariada que treballa al sector de la restauració hi podem trobar uns quants casos). Personalment aquesta llei arriba massa tard i tot.
S'ha de respectar, per sobre de tot, la salut i la vida de les persones que treballen en aquests establiments (i de passada dels que hi anem puntualment).
No acabo d'entendre aquesta actitud negativa davant d'una cosa que, per sobre de tot, prima la salut de les persones. I això és l'únic que val. Prefereixo 100 fumadors agafant fred fora d'un bar que un únic cambrer en tractament per càncer de pulmó o alguna altra animalada d'aquestes. És que és inqüestionable!
A la feina ja fa uns anys que es va prohibir fumar i no veig que ara ningú es queixi ni s'estripi els vestits. És més, vist des d'ara, i no fa tants anys, trobo que era una animalada deixar fumar dins les oficines... jo vaig haver de tragar una de fum que ni t'ho imagines i et juro que ja n'estava fins al capdamunt.
D'aquí a mig any o un any ningú recordarà aquesta llei i el no fumar dins de restaurants i bars es convertirà, per sort, en la cosa més normal del món... com ja fa moooolts anys que passa a altres països com Irlanda, Suècia, etc etc.
Com diu l'Alfred, potser és un bon moment per a fer-te un bon favor, ara que comença l'any i abandonar un hàbit gens saludable per a tu, i no ho oblidem, per als que t'envolten.
Una abraçada.
Feliç 2011 SuperZel.
El tema de les escopinades és terrible. El Villa cada vegada que acaba una jugada tira dos o tres zipis. Però el pitjor de tot és passejant pel carrer quan sents el soroll previ a l'escopinada que és d'allò més sinistre i penses ai ai ai, que no em vagi a parar a l'esquena.
Així que més mimar als fumadors que no fem passar angúnies a la gent.
Una abraçada
potser la religió és més noble al prohibir - deixem'ho còrrer el que prohibeix- i és que amb un rentat de paraula dient que no ho tornaràs a fer... beneit tothom,ara, ens estem prohibint tot, qui sap si un dia ens diuen que no podem respirar que està prohibit.
I no és que trobi malament la prohibició aquesta... i els cotxes, i les nuclears, i ...
jo no he fumat mai, però el meu germà va morir del fum, tenia que portar una careta d'oxígen...+en canvi un besavi meu es va deixar de fumar quan els seus fills, el meu pare inclós, al arribar a l'edat li demanaren...i dels que jo vaig conèixer cap...
Abans la religió prohibia, ara l'Estat prohibeix i el ciutadà... que vagi al Montsant a fumar i li diran que allí tampoc que es pot cremar el bosc.
Estem en un bosc de prohibicions, em sembla. Au, Anton, calla que et fas vell i no t'ho veus. El que es porta ar i sempre és prohibir de la forma que sigui...
Zel, deixa de fumar iposat a la boca un carmel abans que els prohibeixin.
Sempre negar...
Estic amb el porquet, aquesta prohibició, per a mi, ha estat la meva llibertat, la llibertat de poder accedir a tots els espais tancats sense perill d'acabar a urgències. Em sap greu que t'ho prenguis així, arreu d'Europa és així, fins i tot a Itàlia, i ningú no en fa escarafalls.
voldria no comentar des del punt de vista del fumador; o comentar des del punt de vista del no fumador amb neurona oberta i poc prohibicionista...
crec que és de justícia no "obligar" a ningú a treballar en un ambient insalubre. La meva experiència fins fa pocs mesos, és que als que treballàvem en ambients insalubres (i no perquè s'hi pogués fumar) ens permetien cobrar un "plus" de perillositat... però no he vist cap llei que obligui amb sancions comparables a les de la llei anti-tabac, a tancar cap empresa que no complís... ni cap web on denunciar-les.
Em sembla encomiable i alliçonador el fons i "l'esperit" de la llei. No veig tant clar, que qui té un bareto i és fumador, o té un bareto i vol permetre els seus clients que fumin, ho tingui totalment prohibit. Perquè no li permeten posar un rètol que digui: "ATENCIÓ: ZONA DE FUM"?
saps què és el que més m'emprenya de tot plegat? el mateix govern sap que feta la llei, feta la trampa... Si tant clar ho tenen, que il·legalitzin el tabac, l'alcohol, les motos i els cotxes. S'estalviaran -ens estalviarem- una colla de morts a l'any.
I de passada... les armes.
Gràcies als comprensius....que prohibeixin les armes, els matadones, les nuclears... i reconec el problema, però d'aquí a la denúncia anònima...
Publica un comentari a l'entrada