D

Estimo la vida, tal com va, tal com ve. Això no treu, però, que desitjaria fer un tomb pel món i de passada fer endreça. Provaria una escombra d’aquelles de conte, què tal una bona neteja de racons de porcs grassos, greixosos de menjar que no els toca, que han robat i encara llencen?
Ah, però encara no en faria prou. Miro ací i enllà, i m’adono que em torno presumptuosa, i que goso contradir i posar tot en dubte, perquè no hi ha res, però ben bé res que sigui clar, i pur i net, tret de l’herbei dels prats d’amunt, les poques salvatgines que encara queden, i els ulls dels nens. I d’altres paraules rebufades en solitari com aquestes, que volen al món del no ser.
I aquests , veritablement, tenen veu?
Avui han dit que han reconegut el dret a vot a una persona D. D de Down, nom d’aquells qui tenen un petit bastonet de més. tanta lluita per un bastonet. I vaja, quin món seguim tenint?
Per això, he de venir aquí, al món paral·lel. Amb el poc que tinc, escriure, la paraula.
Tu, llagasta barroera, que m’has enmerdat en aquest altre món paral·lel, que m’has lligat el cap i el cor, que has teixit xarxes d’imprescindibles... Tu, fonedissa, éter, desig de perviure per sempre, com si unes lletres poguessin fer-te viure una altra realitat...
I llavors, és quan el vàter s’embossa, la roba s’apilona, et tallen el telèfon i et quedes amb els ulls caiguts, no pas només d’arrugues, i d’anys, no, afegim el desingust, com diu la mare... la mare, que saps que, per molt que duri, també perdràs, i amb ella les xarxes del passat queden ertes, i les del futur tot just es comencen a teixir.
Un altre D. Un dia D.
Caiguda en sec al món de terra. Ara mateix, la rentadora pita. Mentre, espero que s’acabi allò que mig escolto sense mirar, la pel·lícula An Education, recomanada.