-Jo crec que amb aquesta adaptació dels vestits de protecció antiradiació adequats a l'època, potser tindrem sort i passarà la cosa desapercebuda, no et sembla Fuji? -Tu calla, tira i no respiris fins que arribis a l'hospital.
-No, si respirar no puc, no hi ha forat a la boca, i la mascareta se m'enganxa a la pell! A veure si m'ofegaré per falta d'aire abans d'enverinar-me pel coi del cesi!
-PER CERT, HAURÍEM DE TENIR FRED I FOT UNA CALOR DE MIL DIMONIS!
15 comentaris:
Els del consell nuclear ho haurien de tenir en compte, potser aquells plomalls al cap atrapen totes les radiacions, i aquestes disfresses són segures. Ara que, un foradet per respirar tampoc no costaria res.
Un relat molt actual, Zel, amb un humor radioactiu que tomba... però té raó en XeXu. Un foradeet no costaria res...
XeXu i Carme... pel foradet entraria el cesi!!
Aquest relat malauradament crema i fa fredor.
A vegades l'actualitat és una merda, fa por i pudor.
M'ha agradat aquesta visió del carnavaaaal. Bon relat
Bona pensada! bon relat!
i això que van protegits!
*Sànset*
Humor radioactiu, sens dubte.
Aquests dos anaven al carnaval de Venècia, però han vist les notícies que vénen de Japó i de Líbia a la tele i se'ls hi han posat els pèls de punta ...
Bon dia Zel.
Hola, Zel. Quin trist que és tot el que està passant amb el Japó. gràcies pel relat amb un humor radioactiu :)
potser les màscares els salvaran la vida.....un toc d'humor a la desgràcia no hi va malament
doncs si, ben actual!
molt ben trobat!
Doncs a mi em sembla que la cosa és prou grossa perquè no passi desapercebuda, encara que tens raó en que a molts els agradaria disfressar-la.
Molt bon relat!!
Assenyales molt, ironitzant. M'agrada quan no calles.
M'agrada això de "hauríem de tenir fred i fot una calor de mil dimonis!". I més que hi fotrà.
Publica un comentari a l'entrada