07 de març 2011

S


La senyora Banks, Winifred Banks, s'avorria miserablement a casa. Condemnada a ser mantinguda pel senyor Banks, George W. Banks, a somriure al sr Banks, a calmar el sr Banks, a portar les sabatilles al sr Banks, fins i tot a aguantar, si molt convenia els mobles de casa (la casa del sr Banks), trobava en els espais de llibertat que les minyones li garantien, un alè d'aire fresc en la seva vida grisa de senyora de principis de segle. Perquè les minyones cobraven, però ella no. Les minyones podien fer conxorxes, però ella no.
.
Paradoxalment, les dones de classe burgesa, sense lloc ni possibilitats de sortir del palau daurat, van ser les fermes defensores del moviment sufragista. A favor del sufragi i contra l'esclavitud sexual, compte, tu!
.
Podem fer-hi tot el poti poti que volguem, dels EEUU a la Rússia d'aquells temps de revoltes, de les treballadores sublevades contra horaris impossibles de conciliar fins les benestants avorrides lligades a l'home que parlava, pensava i decidia tot per elles. Feu la sopa barrejada que volgueu.
.
Sempre arribem allà mateix. Allò que a l'home se li suposava i donava per dret de penis, a la dona, per ser dona (dret de vagina?) li tocava netejar o fer bonic o criar fills.
.
Visca les senyores Banks i totes les minyones, assalariades, treballadores, esclaves de tota mena que ens han deixat un testimoni de lluita només per poder arribar a ser, tan sols, persones. Aviso, aquesta és la pel·lícula que més vegades ha vist el meu fill Bernat!
.
.

13 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quanta feina s'ha fet i quanta feina queda per fer, encara!

Què t'anava a dir ha dit...

el dia de la dona és una xorrada. cada dia és el dia de la dona, of course.

fanal blau ha dit...

Però feina en queda, oi?

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

També és una de les pel.lis que més he vist i em recorde amb mig pam cantant-la pel menjador damunt del sofà...riute tu de les actrius de broadway...recorde que un dia ma mare, em va explicar el que significava...quina sort tindre una mare que explique tan bé les coses :)

Ale! 'nem per feina, per a seguir sent "dignas sucesoras".


Una besadeta!

Joan Guasch ha dit...

Penso que les capacitats d'inteligencia emocional, més intenses en les dones que en els homes, ens duran a un món equilibrat entre els dos gèneres. Sovint, però, em sorprenen actituds d'algunes noies joves que sembla que vulguin retornar (o no deixar) al rol servil tradicional. Hi ha encara molt de camí per fer, però dones i homes som dos mons que hem començat a entendre'ns.

El porquet ha dit...

Queda molta feina per a fer. Sortosament, cada cop menys, crec jo. La societat està avançant i jo crec que, ara més que mai, gràcies a l'impuls de les dones.

És veritat que encara queden primitius voltant pels carrers, però, amb una mica d'afany, els acabarem arraconant i extingint.

maria ha dit...

M'encantava aquesta peli! Amb els anys, quan vaig conèixer el moviment sufragista i tot el que va significar, las "dignas sucesoras" van desbancar al "supercalifragilistico..." del pòdium de les preferides :)

Jo crec que les sufragistes estarien orgulloses per tot el que s'ha aconseguit, però crec que també ens pegarien un estironet d'orelles i ens dirien "encara no hi ha prou! Hi ha que anar un poc més enllà!"

Una abraçada!

Joana ha dit...

Jo ara estic de vacances però continuo treballant a casa...La meva mare quan feia vacances de la fàbrica treballava a casa el doble. Els homes han fet les guerres i les dones rajol a rajol han tornat a reconstruir-ho tot.
Tan fàcil que és parlar de persones i anar tots a la mateixa direcció.
Que tinguis uns bons dies!Zel

Clidice ha dit...

També l'he vist moltes vegades aquesta, i sempre he pensat que hi ha moltes menes de presons, per a dones i per a homes.

Elfreelang ha dit...

Si senyora ! una apunt per a pensar ....tantes presons diferents ( encara que algunes tenen els barrots daurats) Bon dia zel!

merike ha dit...

La senyora és massa intel.ligent per a mi però podem cantar juntes amb el subtítol:
YouTube - Sister Suffragette Sing Along
Bon Dia de la Dona Treballadora!!!

Unknown ha dit...

Doncs moltes felicitats per aquest dia, 8 de març. No m'agrada tenir que dedicar-vos un dia. A aquesta societat es deuria de reconèixer la vostra llibertat i igualtat tots els dies. Algun dia deixarem de celebrar aquest dia. I serà quan aconseguim entre tots, la victòria.

Moltes felicitats i disfruteu.
Un plaer.

Persona ha dit...

Realment és un bon vídeo per escenificar el significat del dia d'avui. He recordat aquella escena amb molta tendresa, gràcies!!!