S

La senyora Banks, Winifred Banks, s'avorria miserablement a casa. Condemnada a ser mantinguda pel senyor Banks, George W. Banks, a somriure al sr Banks, a calmar el sr Banks, a portar les sabatilles al sr Banks, fins i tot a aguantar, si molt convenia els mobles de casa (la casa del sr Banks), trobava en els espais de llibertat que les minyones li garantien, un alè d'aire fresc en la seva vida grisa de senyora de principis de segle. Perquè les minyones cobraven, però ella no. Les minyones podien fer conxorxes, però ella no.

.

Paradoxalment, les dones de classe burgesa, sense lloc ni possibilitats de sortir del palau daurat, van ser les fermes defensores del moviment sufragista. A favor del sufragi i contra l'esclavitud sexual, compte, tu!

.

Podem fer-hi tot el poti poti que volguem, dels EEUU a la Rússia d'aquells temps de revoltes, de les treballadores sublevades contra horaris impossibles de conciliar fins les benestants avorrides lligades a l'home que parlava, pensava i decidia tot per elles. Feu la sopa barrejada que volgueu.

.

Sempre arribem allà mateix. Allò que a l'home se li suposava i donava per dret de penis, a la dona, per ser dona (dret de vagina?) li tocava netejar o fer bonic o criar fills.

.

Visca les senyores Banks i totes les minyones, assalariades, treballadores, esclaves de tota mena que ens han deixat un testimoni de lluita només per poder arribar a ser, tan sols, persones. Aviso, aquesta és la pel·lícula que més vegades ha vist el meu fill Bernat!

.

.