el govern de la cara somrient

Abans d'ahir, a catràdio, de 11 a 12 (em sembla que és Problemes domèstics) em vaig partir de riure amb la suposada entrevista al president Mas. Sardana de fons, i paròdia, que no em vaig poder resistir a mirar d'escriure tot escoltant...

Feia així,

amb bon to, retallant amb alegria

i bon to

retallant, amb alegria

i bon dia

bon dia amb alegria

i bon to amb alegria,

amb bon to i el timó, Vilardell mal errat,

mala pell amb alegria,

amb entusiasme i bon to

amb alegria, amb energia,

amb alegria amb sinceritat i bon to

no patiu, jo no m’enfado amb ningú

aquest govern no s’enfada mai,

és el govern de la cara somrient,

un govern en positiu, amb il·lusió,

amb optimisme, amb uniforme

amb bon to, amb germanor,

amb bona cara mirant endavant

aquest govern escolta tothom,

sap on va

amb el timó, amb el vaixell,

amb la proa, la popa amb les veles,

les veles s’inflaran

i el vent ens portarà com un cavall desbocat

per les ones amb bon to

des d’aquí anuncio

que no farem cap retallada en sanitat

amb alegria, amb bon to...

Si no recordo malament, moltes d'aquestes cantarelles són tretes de la campanya de CIU. Si el podeu escoltar (crec que era del dimarts) us ho passareu bé!

I tenim alegria, tanta, senyor Mas, (el dels govern dels millors, que ens acaben de donar pel sac, com que no estàvem prou fotuts...) que hem retrobat l'esperança i sortim al carrer amb alegria, amb la cara somrient, amb l'esperança per bandera, amb alegria... plego que seria la cançó enfadosa...