23 de juliol 2011

assassí



la sang innocent, altre cop vessada
en nom d’un déu que no és
un depredador de vides i somnis
ferits de mort , per un no res
bogeria d’un home que no ho és

malmès el món pels de la seva nissaga
perdut en el temps el record
dels inicis d’instints tan sagnants
que s’enfonsi en el pou més fosc
que no s’acabi per ell el dolor
que agonitzi en la por
de no ser acollit per cap déu
que patint no li arribi la mort



(col·laboració amb la roda poètica de juliol,

amb tota la ràbia)

6 comentaris:

Joana ha dit...

Jo estic del tot espantada. Qui mata canalla amb la sang tan freda?.
I com pot ser que ho fes durant 1 hora i mitja i la policia no fes res abans?.
Tinc el nano de campaments i la pell esgarrifada...

òscar ha dit...

Fàstic i tristor. La immensa majoria de bèsties són més humanes que aquest espècimen.

Violeta ha dit...

Patiment etern per ell i per tants com ell. Jo també tinc la meva filla de campaments, però molt a prop d'Oslo.

No es pot entendre res així.

Una abraçada, Zel.

jomateixa ha dit...

Tant sovint que veiem aquesta cara i ens sembla del tot pacífica...

Ferran ha dit...

Hem fet tard per desitjar-li el pitjor. És horrible.

merike ha dit...

És terrible. La meva vacancia a Niça no ha estat agradable, totes les noticies a la televisió, em sento mal. No puc entendre. Aquest home és totalment dolent.