...que mai més podran fer el burro, com fèiem nosaltres fa cosa d'un mes, jo fent cuetes a un Miquel mig adormit, mentre el nostre fill Bernat ens feia la foto, i rèiem com babaus...
Hi ha un piló de pares i mares a qui han robat el somriure per sempre més.
Maleït sigui l'assassí. Pot semblar una bajanada, però quan avui he posat les fotos de la celebració d'aniversari de la meva neboda a l'ordinador, m'ha sortit aquesta imatge i m'han vingut llàgrimes als ulls.
4 comentaris:
que em faràs plorar...
mira aquests dies fa anys de la mort del meu pare...quatre anys
a Noruega molts s'han quedat sense fills...una tragèdia col.lectiva i particular al mateix temps..t'envio una abraçada!
per més que el castiguin mai pagarà prou per el que ha fet, però el mes greu es que en pocs anys tornarà a estar al carrer.
dret a disposar de la vida dels altres en nom de ... del que sigui, és una aberració tan brutal que és molt difícil de comprendre. però no pots deixar-te perdre la tendresa, i en aquesta imatge n'hi ha molta, sense això no es podria sobreviure.
El que ha passat és un malson, sembla que no pugui ser cert. El fet en sí és pervers i... en fi, un malson; però és que a sobre eren nens!! Penso en ells, me'ls imagino terroritzats corriguent per una illa intentant fugir d'una màquina que els va matant un a un... Em fa mal tot.
Publica un comentari a l'entrada