laments que el vent escampa, i els mots que dibuixem
no són encara prou punyents per dir el sentiment
haurem de transmutar la sang en flors vermelles
com cavallers de justícia i perdó, si no volem enverinar-nos
i ser i viure sòrdidament, l’odi no és mai un bon ungüent
per guarir tan fondes ferides...
llançarem al vol petons, paraules de condol i companyia,
abraçarem els cors trencats, que ploren com nadons
desalletats ferotgement, sols, futurs tallats en uns segons
amb els nostres clams farem un bàlsam de melodies tristes
una cadena de consol, un núvols d’assossec,l’aire companyó
els durà planyívol escalfor de llunyanies...
(col·laboració Roda poètica juliol)
5 comentaris:
Els teus poemes mai em deixen indiferent.
Una abraçada Zel.
Paraules que arriben al cor.Punyents!
bon dia de S. Jaume!
La segona estrofa és molt trista però molt bonica a la vegada. Abraçar els cors trencats...seria perfecte si és pogués fer, perquè a vegades per molt que abracem el cor continua partit i els ulls humits....
Paraules molt ben trobades. Jo encara no he sabut ni trobar paraules ni imatges.
Salut
per vèncer l'odi haurem de llençar molts i molts petons!!!
Publica un comentari a l'entrada