GANES D'ESCOLA

Aquesta tarda, com que estava enmurriada i protestona, la mare m’ha dit que potser era que ja tenia ganes de tornar a l’escola. Li he dit que no, però potser si que una miqueta de ganes, ja les tinc.

-       Au, vine, que mirarem les fotos que vam fer en aquell poblet …

I ens hem posat les dos davant de l’ordinador a mirar les fotos de l’estiu i les vacances. Em van fer caminar de valent, però m’ho vaig passar bé.

Li he demanat a la mare si li podré ensenyar a la Roser les fotografies d’aquest museu.

-I tant que si!

-Com es deia, mare? Etno…què?

-Etnogràfic.

-Ah! Ja…

Què diferent de la nostra aula. Aquesta és fosca, la nostra té molta llum. Les parets plenes de treballs i dibuixos, i la Roser està tot el sant dia amunt i avall, que si ara un, que si ara l’altre, que si ara anirem, que si ara ens aixequem, que si posem-nos en rotllana, que i tu què en penses?, que si anem d’excursió, que si experimentarem…

Quan miro aquestes fotos penso que com devíen d’avorrir-se a l’aula!

Però clar, és que segur que no tenien una mestra com la Roser!

(pels quatre anys de blog, per una mestra de cap a peus, amb molt d’afecte)