07 d’agost 2011

- Saps, tu; ens ha invitat la Roser!
- La Roser? Quina Roser?; Invitar? A què? Collons, et veig molt content i fins i tot diria que nerviós.
- Sí, invitar i Roser són conceptes que van junts. (Merda, ja m'he saltat una norma que no era norma, però que si era norma; res de autobombó; deia la Roser si volien anar al convit, res d'autobombo, ostres i abans he tingut un lapsus autobombó no, autobombo; sí, crec que estic una mica nerviós).
- Bueno xato, ja em diràs qui cony és aquesta Roser!
- Ara mateix.
- Digués, co...!
- Ja t'ho he dit.
- Mira són quarts de dues de la nit i no estic per masses conyes, eh.
- Ara mateix.
- Ara meteix, què!!
- A què et sona, Ara mateix. No et sona res.
- Sí que em sonen, sí.
- No et posis groller.
- Uix, que fi!
- Tu què ets.
- Un blog.
- Què, encera no?
- Blog, ara mateix... osties!! Ara Mateix, un col·lega. Un colegàs.
- Calla, no ens és premés res que pugui ser interpretat com a autobombo. Ni res que elogi el teu col·lega. Hem estat invitats a celebrar que Ara mateix té quatre anys.
- Com?
- Participant-t'hi.
-No, no; ves tu sol.
- Impossible. Si som, som indivisos.
- Estic molt nerviós. No sabré que dir. Hauré d'anar amb corbata i amb aquest avorrit vestit igualat de color i aigualit de forma?
- No, home, si tu no tens aquests vestits i complements. Però maquets sí que haurem d'anar.
- A veure, impossibles, no, eh.
- Serem molts, ens ho passarem molt bé. Coneixeràs blogetes.
- Au va, no siguis tòpic (blogeteees, potser sí que hauríem d'anar; però ostres tindran quatre o més anys; massa grans, jo les vull de la meva edat, jovenetes).
- Bé, que fem?
- He notat un rampell d'il·lusió que hem diu que hem d'anar. Esperat que em pentino.
- Què t'has deixat el regalet?
- Les botigues estaven tancades. He anat ara, en un plis plas:

2 comentaris:

zel ha dit...

Hihi, pentinats? No cal, jo vaig esperrucada i descalça!

Gràciess!!!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

un gran honor col.laborar am el teu blog
petonets germana !!