gràcies a tu, zel, per dir-les --les paraules-- sempre altes i clares...
pense, jo també, com el porquet: si hem de tornar una volta i una altra a Llach (o l'Ovidi, posem per cas) ha de ser que alguna cosa no ha anat com havia d'anar:
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient eu, va com va, pensa que sols diré fins que més no podré: Va com vull. Com volem.
3 comentaris:
Hola maca,
La meva preferida del Llach bandida.
D'aquí a dues setmanes ens fiquem la soga al coll amb la banda dels peperos i no sé ni què fer ni què votar.
Anyway, sempre ens quedaran moments macos on line.
Una abraçada
Sempre que escolto Llach i veig que les seves lletres continuen tan i tan vigents després de tants anys... sento una immensa tristesa.
gràcies a tu, zel, per dir-les --les paraules-- sempre altes i clares...
pense, jo també, com el porquet: si hem de tornar una volta i una altra a Llach (o l'Ovidi, posem per cas) ha de ser que alguna cosa no ha anat com havia d'anar:
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
eu, va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.
Publica un comentari a l'entrada