silencis

quan no tens res a dir, millor callar...

quan veus que la mentida és l'eslogan dels diaris, millor callar...

quan tants s'alegren que s'acosti el 20N i hom sap que anem a la debacle, millor callar

mai el meu país havia estat tan perdut, mai.

sento repetir-me, però el teòric govern dels millors ha fet el pitjor possible, impensable, i d'aquí poc més d'un mes ho faran amb el vist-i -plau i seran de la mà dels companys de gavina voladora.

callaré, perquè no sé què dir, i el que diria, en diuen demagògia...tenim una Catalunya en mans de privatitzadors, d'antisocials, que han esborrat les corrupcions dels propis i s'han carregat els èxits dels governs anteriors, amb tot el que comporta endeutar-se pel bé comú, no tenim ajuts als febles, només l'aixeta oberta als poquíssims grans capitals, ells van traient dades de guanys, encara que siguin un xic menys que els anys anteriors...

sento una ràbia profunda que em convé apaivagar, per tant, el silenci em convé, i serà saludable per tothom...

que els silenci (reflexiu) us acompanyi, tingueu seny, desconfieu dels salvadors de pàtries que només la volen per si mateixos.

"Todo parece indicar que estamos en una situación de emergencia social. Rozando cinco millones de parados, sin perspectiva de que la cosa vaya a cambiar, con decenas de miles de familias pendientes de la ejecución de sus hipotecas y con el constante goteo de personas que se quedan sin prestación alguna tras agotar su subsidio de desempleo. Los meses venideros van a ser peores, ya que no hay previsiones de aumento en los ingresos fiscales, no parecen existir fundamentos para que se recupere el consumo y desde la Unión Europea no se adopta medida alguna que implique cambio en las políticas de ajuste del gasto. Las elecciones del 20 de noviembre no van a cambiar nada en ese escenario. En todo caso, las consecuencias pueden ser aún peores, ya que dentro de pocas semanas nos podemos encontrar con que el experimento de erosión de los derechos que padecemos en Cataluña se extienda a toda España."