Ni tres anys, ni tres vides. Hi ha quelcom intangible en la percepció del temps, fa tres anys, en aquests moments, estàvem dient adéu al papa. Encara li diem, avui, junts en el record, aquells dies que s’ha de fer quelcom convencional.
Ens adonem que encara no li hem dit adéu, que potser mai li direm, que la seva presència i la seva mirada hi és.
Ens adonem que encara no li hem dit adéu, que potser mai li direm, que la seva presència i la seva mirada hi és.
Sento el tacte de la seva pell i veig les pigues del seu braç, i noto les clivelles de les seves mans. Tinc gravada als llavis la humitat freda del seu front, quan li vaig fer el darrer petó encara viu. Em sé de memòria el perfil del seu nas, reconec un a un els seus cabells i sabria dir quins són els seus llavis entre mil. Veig els seus ulls. Li recordo el somriure. Podria explicar detalladament el seu caminar, les seves peces de roba, el balanceig dels seus braços.
Ho veus, papa? Et tinc molt ben guardat, t’estimo, hi ets, en mi hi ets.
10 comentaris:
Zel, no saps com t'entenc!
Ara, quan toquin les dotze, penjaré el meu petit homenatge a la mare, que avui, hauria fet anys.
Des que va marxar, ja en fa vint, i mira...també la tinc tant ben guardada!
Una abraçada, bonica!
És bonic això que dius del teu pare, el record és inesborrable, pot atenuar-se amb el temps, però els petits detalls queden gravats. Sempre queda la presència i així ha de ser. No he perdut mai ningú tan proper, però només d'imaginar-m'ho se m'encongeix el cor i gairebé no puc respirar. No estem preparats per dir a adéu a qui estimem tantíssim.
Una abraçada fortíssima
L'ANGOIXA DE L'AUSENCIA,...AQUELL NUS AL ESTOMAC....AQUELLA AMARGOR A LA GOLA... ANY DARRERA ANY TORNAR I TORNAR....
JUGANT AMB BARCELONA
I el querras sempre i et comprenc molt, molt, vaig perdre a una germana fa set anys i encara la tinc present i em fa molta falta.
Queda't amb les coses bones que recordis d'ell.
Les ferides es curen però queden les cicatrius.
Una abraçada molt forta.
ahhh, si veus algues falta grossa quan escric en català ... entre que no vaig segura i els traductors no són del tot bons, m'ho dius, val?
un petó
El meu també és amb mi. Tenia els ulls més bonics del món.
un petó ben gran!
i sempre hi serà mentre servis la memòria :)
Comprenc bé aquests absències que es fan presència en recordar-les....ni que passin segles els duren al cor...t'envio una gran abraçada!
Ni li diràs mai adéu ni l'oblidaràs mai. I ell ben orgullós que se'n sentirà de tenir una filla que el serva amb aquesta dedicació.
Un potxó bonica.
Publica un comentari a l'entrada