la setmana passada vaig assassinar la càmara de fer fotos...
avui he perdut les claus del cotxe... i encara no les he trobat!
remenant sota la pluja (per buscar les claus) m'ha caigut el disc dur extern a terra... i també me l'he carregat...
a veure, la justícia divina pels meus mal pensaments cap a segons quins personatges ha caigut damunt meu? pagaré eternament per la ràbia que aquests dies m'abraona?
catxislolla... casumcony...mèèèè...sort que a partir del 20N recuperaré l'estat del benestar (ric per no plorar)
10 comentaris:
Dona, pensa que ja t'has acabat totes les coses dolentes, ara només en poden venir de bones. Però aprofita fins el 19 de novembre, que després no sé jo...
"Quien al cielo escupe..."je je je.
Una mica de calma, que una cosa és trepitjar-la i l'altra donar-s'hi una dutxa. El 21, el diluvi.
No, ja pots donar per descomptat que no és cap justícia divina :-))
Senzillament, com estàs tan nerviosa les coses et cauen... Al menys a mi em passa. Si busco una cosa amb calma, doncs vaig aixecant altres coses poc a poc... però falta que tingui pressa que segur que tiro alguna cosa.
Ostres, espero que trobis les claus del cotxe!!
Vols dir que han fet coalició blaus i vermells en contra teva?....que fort.
Neteja't les sabates...no ho empastifis tot de blau...
això es cosa del karma, alguna cosa hauràs fet...
A en Quin Monzó -te'n recordes?- li va passar una cosa semblant.
Enviant dosi de bon rollo des d'Alemanya! Va, Zel, que no decaigui, aquestes coses passen de vegades, segur que ja ho saps. I torna a sortir el sol. Ànims!!
Ja és simptomàtic (que no casual) que el meu darrer post sigui semblant a aquest: una cadena de desgràcies que et cauen juntetes. Deu ser l'estat d'ànim en què ens trobem gràcies (sobretot) a la premsa.
A partir del 20-N no sé pas com em sentiré, però sí que com em sentiré a partir del 20-D: em sentiré a l'atur. Com a resultat de les polítiques d'estalvi. Això sí, tindré molt de temps per a escriure (tot serà que no pugui pagar la connexió a internet, i hagi d'anar a escriure els posts pels locutoris).
Estem fotuts, molt fotuts...
Lluís, no saps com t'entenc, al meu entorn molt proper ja hi ha tres persones a l'atur que fa cinc mesos no hi eren...
Publica un comentari a l'entrada