16 de gener 2012

telegrama




Per un atzar de lectura, he hagut d'explicar què és un telegrama a nens que han nascut amb el mòbil a la mà... una conversa surrealista, de veritat...


Ara, no els he ensenyat el que poso, sinó l'original. (Això és el que em ve al cap, quan sento les bajanades de l'indigne Fraga, EGD)


Em sembla que em miren com a una dona prehistòrica, em vénen ganes de fer sons estranys, picar pedres i pujar dalt d'un arbre...

6 comentaris:

Garbí24 ha dit...

no et sentis estranya...tampoc fa tant que encara estavem brincant per els arbres i potser hi haurem de tornar.

Garbí24 ha dit...

per cert: ha mort un dels grans______________de la història d'espanya.
Hi han molts adjectius per posar.....

Sergi ha dit...

Normal que els estranyi. Tant els telegrames com en Fraga són cosa de la classe d'història antiga...

Dafne ha dit...

A mi em va passar quan els vaig parlar de les diapositives. Eing, què són???? I jo vaig quedar astorada, on vivim.
Bé, el meu fill té 9 anys, i no sabia què era una cinta de cassette. Així, que no t'amoïnis, que ja veus, que hi ha coses més recents, que també les desconeixen. Massa ràpid tot!!!

fanal blau ha dit...

jo tampoc entenc res.STOP.
Ara sembla que encara li haurem de donar les gràcies per tot el que va fer.STOP.
Increïble.STOP.

Rafel ha dit...

El que s'ha de sentir és pitjor que l'amnèsia. Uns quants encara maleeixen la seva "cordialitat"


Simptomàtic , paraula de comprovació:

subersin