Mr Peabody es mirava les estovalles amb posat anguniós. Provà d’assenyalar un racó on Mrs Peabody no pogués abastar gaire res. La situació generada la darrera vegada va ser vergonyant, quan, davant els crits histèrics de Miss Jones, va haver d’intervenir la polícia després del sopar. En fer-li obrir la bossa, en van sortir un reguitzell d’objectes de la coberteria de plata de l’Alice Jones. No cal dir que va haver de fer servir totes les seves coneixences per tapar l’afer.
Esperava que, a l’aire lliure, només amb menges de pícnic, el desfici cleptòman de l’Amanda acabés essent inofensiu. Tot i això, no les tenia totes...
Amb raó, patia. A l’hora de servir el te, no hi havia manera de trobar les culleretes. Les culleretes i el colador d’or dut de les Índies pel colonel i Mrs Hurlington.
De fet, s’ho havia d’haver imaginat. L’Amanda va insistir molt, però molt, en acceptar el convit dels Hurlington. Pensant-ho bé, era d’una claredat diàfana, recordant el que li va comentar.
-Hi ha quelcom que tinc moltes ganes de veure, estimat. Se’ns presenten poques ocasions a la vida de tenir la companyia d’honorables vinguts de les colònies. Ja saps que, d’allà, sempre s’enduen el bo i millor. I és a l’aire lliure, reiet, no has de patir per res!
Es mirava l’Amanda, que feia un posat innocent...potser un xic...absent?
Sota les generoses faldilles, el mirinyac i el polissó, l’Amanda havia aconseguit altra vegada peces úniques. Llàstima que no sabia com aixecar-se i amagar el botí. Sobretot quan des de feia estona, tenia la bufeta plena a vessar.
Prou que rumiava, però... però de fet, si feia pipí així, asseguda, un xic apartada del grup, tal com estava, l’herbei absorviria bé la mullena, oi? Després...bé, després ja se n’empescaria alguna.
14 comentaris:
Ai, pobre Amanda. El pixum la va delatar...I es que, estava plena de incontinències. ^0^
No sé on he llegit que no t'inspirava res el quadre. Jo pensava que al final et vindria la inspiració. M'ha agradat acertar-hi.
Ben trobat i divertit!
He, he, he... sota el posat innocent a vegades s'amaguen moltes coses... pixar-se a sobre per unes culleretes... quina idea més divertida que has tingut...
Molt bo. original i divertit.
Ho hauria d'haver previst i endur-se uns bolquers...
Una interpretació molt divertida del quadre!
Ha, ha, ha, …i… se'n va sortir?
Ni a l´aire lliure es pot estar tranquil!
Divertit, mooolt!
Caram amb l'Amanda... És clar que sota aquestes faldilles tan magnífiques bé hi podria amagar el mateix Mr. Hurlington! Una idea ben original, ben trobat el relat!
que no canti victòria que segur que l'hauran d'escorcollar i tot tant humit no serà gens agradable per la seva noblesa.
La cosa millora. QUE NO BAIXI EL NIVELL!
Una visió original i plena d'imaginació d'aquesta escena tan idíl · lica.
Bona nit Zel.
Molt bona, per pixar-s'hi. Al final hauran de posar coberteria de plàstic, però no té gaire glamour.
Ja ho sabia jo que en trauries força teca d'aquest dinar a l'herba. Molt original i divertit!
- Mamaaaaaaaa!! què és això tan moll al voltant de la senyora Amanda?
- Calla nena!!
:-DDDD
molt divertit! i alhora mullat! quan sento anglesos i cleptòmans em ve al cap l'Agatha Cristie, segur que al quadre també hi hagués quedat bé!!
Publica un comentari a l'entrada