Avui comença el gran recapte. Quan hagin passat tres dies sabrem que encara ens queda solidaritat, sabrem que els que estem sota la piràmide encara podem donar quelcom, i, que per vergonya de l'ésser humà, els molts que cada dia ens ofeguem més, encara sabem compartir amb els ja ofegats.
Sí, per vergonya, perquè el paper que assumim és deure i obligació dels governs, és la seva obligació i per això són escollits. Bé, ara no. Ara un lladre passa el testimoni a l'altre lladre i així, endogàmicament es van perpetuant.
Coincideix el dia amb el fi de l'amnistia fiscal. Quina vergonya, marededéusenyor! Milions i milions evadits i sense control reben caritat de l'estat, i complaença, que encara els lloen per "regularitzar-se".
D'altra banda, els pensionistes ja pateixen, i amb raó. Santa Soraya, amb el dit de Rotenmeyer, apunta els torns de paraula, però no es mou del seu benestar. Cabrons.
El gran recapte contra la gran estafa.
Jo apostaria per anar a cremar bancs i polítics, però de debó, a tallar caps.
7 comentaris:
Collopsos! Que forta vas... m'encantes!!
La "caritat" enforteix el capitalisme. El que cal és eradicar els elements que causen la misèria i això és un deure de l'estat... però ja sabem que pels que governen "el seu deure" l'entenen d'una manera ben diferent...
Salut i revolució!
puc venir amb tu?......ja és gros que els pobres haguem d'ajudar als més pobres, i ells de reunions, dinars, sopars i esmorzars.
grrrr quina ràbia
el problema seria que un cop desfermats i desfermades les ganes de tallar de caps...que no tallessin caps de justos...ara m'ha vingut al cap la revolució francesa....però comprenc la ràbia i la comparteixo! i no diguem ja el ficar la mà al fons de reserva de les pensions.....o les declaracions que els joves marxen perquè volen aventura...quins dallonsis!
Quan en un país hi ha tanta solidaritat i voluntariat alguna cosa falla. On són els que haurien de governar? Missing.
Fa por Zel.
Buffff... menys mal que he llegit el teu blog, ja començava a sentir-me culpable per pensar el mateix que penses tu, que tot això del banc d'aliments és una collonada per fer veure que som un país molt civilitzat, quan consentim que es facin les barbaritats que es fan des del govern i des de la justicia...
Però potser la culpa és nostra, no? Aixequem-nos d'una vegada i diguem NO! Però seguim callats davant amnisties fiscals vergonyoses, davant augments de l'IVA, davant retallades de pensions, davant impostos sanitaris, davant xoriços que no paren de robar... on està el poble? Està molt bé la caritat amb els que estan patint, està molt i molt bé, però potser ha arribat l'hora de repartir altres coses més enllà de la caritat.
Sí, és hora, ja fa temps que ho diguem molts, però com es fa? Tots al carrer d'una vegada? O ens convertim en practicants de kaleborroka?
És la gran impotència!
Publica un comentari a l'entrada