Potser aquest 25 de novembre, amb prou participació, (i assegurant que els més fidels o amb por de perdre sempre voten), s'haurà aconseguit veure al parlament una Catalunya més real.
Fugin els vots cap on fugin, normalment són fugides prou assenyades, sí que hi ha qui passa de CIU a PP i de PSC a PP però modestament crec que aquesta gent té poc clares les idees en allò que ens defineix pel que fa a la societat que volem.
Ens fem grans, sí, però molts som tan d'esquerres com érem. I molts joves saben què volen, mireu sinó l'entrada de les CUP. A molts no ens compra cap opció neoliberal, a molts ens preocupa molt la fractura social i sabem que moltes vegades els estalvis es mengen les estovalles.
Mira per on, després de les grans i "necessàries" mesures estem més fotuts que mai. Així que, l'onze de setembre no era l'onze convergent, o no només. Era un onze independentista i fart de tantes preses de pèl. Era un onze social i reivindicatiu.
I que hi hagi sort! Ara és l'hora, amb tot el ventall de possibles!
4 comentaris:
Seny i cap clar, per no esser xuclats per l'estultícia de la classe política corrupta i inepta.
A la CUP, heu entrat a allò que sembla és un forat negre que xucla la honestedat, la sinceritat, la humilitat.
Sort i endavant!
esperem que amb el ventall no ens donin bon vent...
volem el referendum ja!
Ara més que mai volem decidir i treballar per una societat més justa.
Publica un comentari a l'entrada