aprèn l'aprenent... o això deia la meva iaia.
primer intent de mirall d'aigua, tret també d'una foto després dels aiguats de primavera...
osti, costa molt, això de fer aigua, espero que quan s'assequi i vagi per les veladures i arregli el cel i tot plegat, la cosa millori, però m'encanta veure el procés de com neix una imatge, per poca cosa que sigui...
9 comentaris:
per el poc temps que t'hi has posat jo trobo que ho està molt bé. Jo si hagués de fer-ho començaria per l'abstracta
Joan, és que sóc molt del realisme, jo, vaja, vull dir que per l'abstracte no sé si sabria què fer...
Nena... que jo flipo amb aquesta aigua, doncs! Si et qued a molt bé!!!
Artista! Tu ja ho saps...constància :)
Bon capde Zel
Sembla una imatge fotogràfica. El realisme, l'estàs aconseguint. Però ara no sé si això és bo o no és bo.
Aclareix el arbres, fes el favor; (que t´han quedat més foscos que els collons d´un burru negre).
L'aigua està molt bé però jo també crec que hauries d'aclarir els arbres.
Sí, això dels arbres també m'ho va dir en Miquel. Però encara no puc, ho vaig fer al revés, un fons fosc, molt (la foto era cap al tard) i ara m'he d'esperar per collons!!!
Merci, us recomano que, si esteu de mala baba, us busqueu una cosa com aquesta, estàs moltes estones que no penses en res!
Pintant l'aigua
m'emmirallo la mà
i amanyago al cel.
Bon dia Zel:)
Publica un comentari a l'entrada