de feixistes, nazis i salafistes

Sóc a casa. Tinc una migranya d'aquelles que fan època, però ara he aixecat el cap i, he fullejat el diari (no fulejat, mirat virtualment)

Diu que el noi aquell, el Ziani, ja està expulsat, sembla, però no saben on localitzar-lo. I llavors em poso a buscar salafisme i, tot i les simplificacions i la mirada occidental que ens caracteritza, em ve al cap l'homenatje als voluntaris de la "División Azul" que van combatre amb Hitler homenatjats ahir. I el perdó a la Infanta. I el Bàrcenas corrent lliure. I el sàtrapa Rajoy darrere el plasma sense dir res coherent, zombi més que mai.

Segueixo el meu fil boig de pensament, dopat amb iboprufens i enantyums i si sabés escriure, si sabés realment expressar els lligams que mentalment veig tan clars, em pregunto si no seria de lògica pura i dura expulsar tots els peperus i afins que governen, i van aconseguint com rates, rosegar i enfonsar els febles fonaments democràtics de les espanyes. 

Que aixequi la mà qui no vegi en les politiques ideològiques que s'extenen el retorn als cinquanta, sense assassinats després de judicis sumaríssims per atemptar contra el règim, de moment. 

No entenc de cap manera que no hi hagi una plaga de depressions. La sanitat a la merda, l'educació segrestada pel règim, els drets dels treballadors convertits en fum i els joves sense futur. I escoltem que ens cal resar que tranquilitza i que cal vestir amb decència per no provocar.

Qui em critiqui els qui es posen les mans al cap per l'ús del mocador o el burka, ui els progres opinadors, me'l menjo. Qui escolti la Joani dels collons vivint pagada per EEUU criticar qua a Cuba et persegueixen per opinar, el convido a viure aquí desnonat uns quants anys.

Puta merda, tenim el que ens mereixem?