24 de juliol 2019

ramats


Quants podríem ser aquest any a la mani de culte?
Probablement un milió?
Doncs bé. Piquem fort. Repartim-nos.
30.000 envoltant Parlament, un altre igual envoltant Jutjats, i així amb tots els centres de poder i trànsit de mercaderies. I fronteres.  En algun indret exagero, no en calen tants, però, repartim-nos intel·ligentment, essent molts per defensar-nos i prenent el territori.
Només tindrem llibertats si les lluitem. Estem (molts) farts de coloraines i d'aguantar el lliri.
Ahir, al Puig de les Basses, només ens faltava el foc de camp. Fins i tot es va cantar innocentment el "no serem moguts". Serem burros? Aixi no anem enlloc. I surt el bonàs i, després de dos anys, diu "hem de seguir fent, més val això que res"
Doncs amb aquests, això és res, se'n foten de nosaltres.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Si això que expliques es pogués mantenir al llarg del temps, et diria que sí. Però si anem a ocupar llocs de poder, carreteres, centres de transport importants (que no són tan fàcils de controlar sense coneixements), quanta estona ens hi quedarem. Quanta gent disposada a passar-s'hi dues, tres setmanes? Molt poca, ja t'ho dic ara. Sortir a fer una mani (de merda) ho accepta tothom. Quedar-se més d'un dia, ni un 10%. I més dies ja només quatre gats. La teoria és molt maca, i potser seria efectiva. Però per mal que em faci reconèixer-ho, no som aquesta mena de poble. Per no dir que tindrem l'altra meitat del poble en contra.

Carme Rosanas ha dit...

Estic d'acord amb tu i desgraciadament també amb en XeXu, o al menys, ara, de moment, és el que sembla.
No sé si tornarem a sentir-nos mai més com l'1 -O.

Josep ha dit...

Jo repassaria les imatges de la Diada el 1988. Menys trolls a les xarxes, menys hiperventilació, menys sermons, i més anar per feina.