la vida a poble

Recupero la il.lusió de poble. Dic poble dient gent, amics, feina, proximitat, serveis, cultura. Tinc la sensació que alguna cosa es remou quan entro a espais que la gent que conec va creant i quan llegeixo comentaris que d'altres deixen. Hi ha jovent que es mou. Hi ha gent gran que es mou.Hi ha una generació emergent que es remulla. Enmig ha quedat una franja d'edat que s'acontenta amb l'avorriment de la crítica malsonant i molta gana de viure al dia, fer calers i poca cosa més. Gent més jove que jo, que van trobar una lluita per les llibertats essencials força feta i que es van menjar el pastís de la puixant abundor, que han pujat al carro del turisme malentès dels nostres pobles costaners i que ara veuen com la bombolla se'ls desinfla i volen aconseguir "dret de cuixa" en els pressupostos dels ajuntaments. Els llegireu rondinant quan es debaten partides destinades a serveis necessaris i bàsics per tenir certa qualitat de vida. Nois, quan algú perd el dret a l'especulació, surt la ràbia per totes bandes.