ja tinc la taula a punt

Quan jo era petita, la mare em feia cantar ja molts dies abans de la nit d'avui, una cançoneta que deia,

"Avant avant, que els reis ja vénen, avant avant que les reis vindran, que els reis vindran... Portaran tambors i esquelles, i panderos i timbals, i panderos i timbals... Quan serem a mitja nit, i tothom serà adormit...entraran a poc a poc, a poc a poc..."

I anavem a fora el pati a deixar un tros de pa, un plat de civada i un got d'aigua, al costat de les sabates. I qui dormia, eh? Nosaltres, no. Cada any els meus germans i jo ens feiem els milhomes (bé, mildones, que estem dues a un) dient que aquella nit sí, que els veuríem, i mira que aguantàvem, però l'espardenya del pare estava de guàrdia i al final entrava a l'habitació en calçotets, i llavors era riure sota el llençol, fer veure que estàvem quietes una estona i... zzzzzzzzzzz ja està, adormits com un soc.

S'ha de complir amb la tradició, així és que...

Els he deixat als reis una truita de farina, que és un sopar que als meus fills agrada molt, mireu, jo en lloc de fer "crêpes", faig truita de farina...

Una coca començada, perquè no he trobat cap tortell, fins demà, que serà el dia que em tocarà el rei a mi, o a qualsevol dels meus dos fills, que fem trampa perquè ens toqui! Beure, res, que em penso que ja arribaran una mica tocats, amb tot el mam que els deixen.

L'estrella, a la cavalcada de Figueres, on he quedat atrapada enmig de la gentada, tot per no tenir ganes de comprar abans, a darrera hora. Ara que si els reis hi van de nit, jo bé podia fer-ho a la tarda, no?

I he vist, (ho sento per la mala qualitat de la foto, em fotien empentes per totes bandes i jo aixecava braços i màquina, amb els paquets enmig les cames...), deia que he vist una bogeria d'escales, tota una carrossa plena d'escales!!! O sigui, que sí, que entren pels balcons!!!

Desitjo que els reis siguin justos, més justos que generosos, que de generosos de vegades ho són massa i tot. I per justícia, la que demana el gatot.
Us recomano que el llegiu, és una "lliçó de modus"(això també és una dita de la meva mare).