10 de març 2008

per si de cas algú dubta...

Per si de cas algú dubta, jo em declaro catalanista, independentista i d'esquerres.
Per si de cas algú no ho té clar, ser catalanista, independentista i d'esquerres, no passa necessàriament per ser d'ERC, entre d'altres coses, perquè es presten al mateix joc de pactes que tothom, no es salven del joc de les cadires i els càrrecs, i encara he d'aclarir quin és el seu veritable programa econòmic (tret de que ens tornin el que paguem, que jo també ho vull), la prioritat social, (no se clarament on invertirien ni quines prioritats tenen), ni quin missatge ideològic hi ha al darrera, vull dir en tots els altres àmbits que no siguin l'independentisme. Que jo no ho sàpiga, no vol dir que no hi sigui, en tot cas, no s'ha transmès prou, entestats en baralles i escomeses, a veure qui tenia quin càrrec.
Perquè amb banderes com aquestes, molts hi estem d'acord, però no pot ser que un vot es reparteixi entre CIU i ERC, com em comenta la meva estimada amiga D.B. I no pot ser per la senzilla raó, que CIU, segons jo ho veig, representa la dreta conservadora, capitalista i neoliberal, i sinó, recordeu el candidat Duran, i no em feu parlar del sr Mas, que més que candidat a unes eleccions, sembla un candidat a unes primàries per escollir el senyor de prop dels 60 amb bona planta per la foto, que s'ho creu i es mira el melic. Acceptar que poden haver-hi trasvassaments entre aquestes dues formacions, em sembla que és perdre el sentiment últim de quina posició pren un davant els reptes de la immigració, l'educació, la sanitat, els sous ben repartits, el concepte de família, els beneficis de les empreses i el seu retorn amb bones inversions socials...
Posats en aquest atzucac, ja tornem a ser a allò que em deia la meva mare quan parlàvem de dretes i esquerres "no t'equivoquis, l'amo s'ha de fer ric si tu vols tenir feina". Bé, l'amo no pot anar a la insolvència, però l'amo no es pot quedar tot el pastís, no pot ser que les grans empreses tinguin trimestre darrera trimestre beneficis en augment vergonyós (a qui foten els calers, a més a més d'hisenda?, a nosaltres, és clar) i els sous es mantinguin (recordeu que els vam tenir congelats i si no hi ha suficient augment, hem sortit de la congelació, encara que siguem a la hivernació) Hivernació, perquè anem reduint despeses, per no passar a la categoria de deutors fixos.
I pot fer riure, però, depenem del moviment econòmic d'EEUU i del poders del FMI, i aquesta és la putada, allò que ens avisaven, ser en un primer món amb els suposats beneficis, però ser-hi com un país que està a les beceroles pel que fa a la força i poder real de les reivindicacions socials pels treballadors, ni cas a la investigació com a partida en augment i valorada, poques i petites beques, poca cura ecològica...
No tinc particular simpatia als francesos ni als anglesos, però allà, quan s'entesten a tancar acords al seu favor, si cal, barren l' entrada de productes, boicotegen vendes i a pastar fang, no els sap greu perdre ara, si poden guanyar-hi demà. I és que encara, en molts aspectes, guardem una mica de les pors dels vençuts i un poc de la mesquinesa de qui mai ha gaudit de plens drets i atresora els pocs que té, donant la raó a l'amo.
Ens fa por perdre les petites riqueses que hem anat aconseguint, els caps de setmana esquiant o les pobretes vacances amb Ryan Air o a la costa en segona residència, que ens fan la il.lusió de ser senyors del nostre lleure, en aquell estil que deia Erich Fromm, (tenir o ser) El tenir de les noves fornades cultes és de fa temps, el viatjar, el comprar i consumir béns culturals, ei, que jo sóc la primera compulsiva en llibres... (mira que hi ha biblioteques i museus d'art, eh?)...i paguem moltes vegades les vacances i el cotxe nou a crèdit (i si no, pregunteu-m'ho a mi).
Bé, el que em dol, i molt, és la tristor que deuen sentir ara molts del joves d'ERC, que es deuen sentir com qui ha anat a mercat a comprar llumins i els han venut fum.
Desitjo, de debó, que a les properes eleccions, les CUP hagin trobat prou gent per formar candidatures que apleguin la il.lusió del jovent amatent al país i a la llengua i l'experiència de moltes persones valuoses però desilusionades de ser allà on són. I ho desitjo perquè parlen d'ecologia, de reptes socials, de llengua, de país, d'independència...i encara que ens sembli que no tenen prou formació per assumir reptes, us puc assegurar que els que conec, saben de què parlen, s'informen i es mouen. El mal, és que som com els nostres pares. Quan ens fem grans, els trobem joves, inexperts i somiadors, ergo, incapaços...oblidant que nosaltres també vam fer moltes coses sent joves, inexperts i somiadors.

21 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

la independència fa massa por, i no parlo dels d'allà, fa por aquí, a casa i així ens va.

Carquinyol ha dit...

Aplicant la lògica, en principi hauria de ser gairebé impensable que entre CiU i Esquerra pogués haver transvasament de vots, bàsicament perquè...

* Els srs. de CiU estan a la classe alta de l'actual context i, lògicament, volen continuar així. La independència comportaria un canvi de context on ningú els assegura que continuarien igual (els diners són porucs...)

* Els srs. d'Esquerra volen ( en teoria ) un canvi de context (independència) que els podria convertir en classe alta o a tenir la paella pel mànec (que comporta també classe alta...)

El que passa és que els srs. d'Esquerra de sobte s'han trobat que en l'actual context han arribat a llocs que no esperaven, i han arribat a posicions semblans a les dels srs. de CiU.

Sembla utòpic, però els catalans anem molt necessitats d'algun projecte que lluiti per a la llibertat de la nació i no només per arribar al poder. Seran les CUP? Serà una Esquerra reorganitzada? Serà un CiU on vegin que tenen més a guanyar amb la independència? A saber, però estaria bé que ho fossin tots.

Sense fer soroll ha dit...

Et dic una cosa, m'has fet reflexionar, jo sempre m'he sentit com tu dius, catalanista i d'esquerres, estimo amb bogeria a Catalunya però noto com ERC m'ha fallat en alguna cosa, jo estic afiliat però vaig veure alguna cosa que em va fallar i em vaig apartar, sap greu, però els he votat, no podia votar una altra cosa, tot i que el que dius del CUP no sona pas malament, però al meu poble els del CUP no em cauen bé, són els típics nens fills de papa ric i no em lliga amb el que defensen, bé ara acabo de fer una crítica que se'm pot criticar, però espero qeu a les pròxiesm eleccions les coses canviin i tant de bo Catalunya tingui molta gent demanant la seva llibertat i lluitant per la gent del nostre pais, pels qui dormen al carrer, que no arriben a final de mes, pels qui no tenim més remei que anar a metges de pagament, per a tot, una lluita per fer un país de primera deien oi... a veure si és veritat, menys soroll i més fets diuen...

dimoniet1960 ha dit...

Hi estic d'acord. Precisament el que ens cal és una opció política amb la qual la gent catalanista (o nacionalista), independentista i d'esquerres ens hi puguem sentir identificats. I, ara per ara, penso que encara no hi és. Anys enrera, havíem tingut opcions com Nacionalistes d'Esquerra o l'MDT que eren una bona opció per al nostre país. Però aquestes formacions es van anar esvaïnt i els d'ERC es van voler erigir en protagonistes del independentisme, com si tot l'independentisme hagués de passar forçosament per ells.

Ara comencen a aflorar les CUP que és el més semblant a les formacions que esmentava abans que van desaparèixer. A veure si ben aviat hi podem comptar.

Però no es tracta només d'esperar que aparegui una formació política amb qui ens puguem sentir identificats i que realment defensi les nostres llibertats com a Poble. També hem de mirar de posar-hi alguna cosa de la nostra part. Penso que hem arribat a un punt que tenim tendència a l'apalancament, a dir allò de que tot i que no estiguem del tot bé, tal com estem ja estem bé perquè podríem estar pitjor. I això comporta un acomodament excessiu. Caldria que ens mobilitzéssim més sovint i mostressim la nostra disconformitat en totes aquelles coses que no trobem bé o que no ens agraden.

Striper ha dit...

Jo personalment i aceptan els plantejaments independentistas trobo molta inmaduresa politica a ERC,

mossèn ha dit...

jo dubto de tot ... fins i tot, de la meva existència ... salut

la casa de pinel ha dit...

cel yo creia que eras del pp.
cel te e dedicado un post, para que luego digas que no nos acordamos del tema de las mujeres.

rosa ha dit...

Jo sóc militant d'ERC i la decepció no ha estat molt gran doncs jo m'ho esperava..massa mala propaganda amb l'estatut i mal que ens han fet molts desde dins.
de totes maneres jo tampoc vull perdre la meva essència i seguiré lluitant per no perdre el meu país.

Jacob ha dit...

Soc nou aquí. Peró saps, a Mallorca que ja no tenim nord de cap casta, una certa enveja podríem tenir del nivell dels vostres plantejaments.
M'ha semblat un post molt realista.
Gracies.

Joan deu Peiroton ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan deu Peiroton ha dit...

Zal: A la questió que em vas posar sobre les eleccions i Sarkozy: a Tolosa la cosa no és guanyada i no es planteja bé. El candidat de dreta (l'alcade actual) s'ha recollit 42 % dels vots, el PS 39 % el MoDem (centre) 5 %, l'Esquerra Altermondialista (incluant el Partit Occità) 5 % i la Liga Comunista Revolucionària 5 %. Ja el MoDem s'ha aliat oficalment amb la dreta pro-Sarkozy pel 2n torn. Pel moment, l'aliança entre els partits d'esquerra (PS, altra esquerra i LCR) no semblen concretitzar-se a Tolosa i si tot segueix així, arrisquem de tornar a seguir vivint amb una administració pro-Sarkozy a Tolosa. La meva dona (que ha sempre votat PS) s'ha posat furiosa contra els dos petits partits d'esquerra, els acusa de fer-ho tot per fer perdre l'esquerra a les municipals de Tolosa (Tolosa va votar majoritàriament per Royal a les eleccions presidencials, com a tota la regió)...Bé, veurem bé, cal guardar l'esperança...Tornarem a votar el proper diumenge pel segon torn...

Gatot ha dit...

tens tota la raó, zel: ERC no ha sabut o no ha volgut explicar clarament el seu ideari.

I no ara, en aquestes eleccions... la cosa ve de lluny.

De fet, la cagada a les calces i calçotets em sembla que va venir abans de Montilla i després de Maragall.

Vaig tenir ocasió de dir-li directament de veu a en Carod: tu has de ser president i, si no pots ser-ho, no cal entrar al Govern: n'hi ha prou amb recolzar-lo en allò que hi estiguem d'acord.

Em va dir que tenia dues cerveses pagades, però encara me les deu.

Espero que al proper congrés d'ERC les bases canviarem moltes coses. I moltes persones.

I espero que les CUP puguin fer el seu camí, el nostre. I no oblido Iniciativa. Crec que uns i altres apleguen persones molt vàlides, honestes i coherents.

T'imagines un Govern ICV-CUP-ERC?

Potser el 2026!

petons i llepades utòpiques!

Enredada ha dit...

Querida Zel,
recibí tu abrazo, y tu cariño...
gracias...
mil besos

EL HIPPIE VIEJO ha dit...

HOLA ROSER, COMO ANDAS??

ME GUSTÒ LA CLARIDAD Y LOS CONCEPTOS QUE HAS VERTIDO EN ESTE ESCRITO.

EL "AMO" SIEMPRE QUIERE MÀS...SU VORACIDAD PARECIERA QUE NO TIENE LÌMITES.
LA PARTICIPACIÒN EN LAS GANANCIAS DE LOS QUE LA PRODUCEN MARCAN ÌNDICES BAJOS EN COMPARACIÒN A LOS INGRESOS.
CREO QUE EL RECLAMO DEBE SER PERMANENTE, ES LA ÙNICA MANERA DE LOGRAR EQUIDAD Y
TAMBIÈN
DIGNIDAD!!!

QUE ESTÈS BIEN QUERIDA AMIGA!
DESDE ESTE BUENOS AIRES PREANUNCIANDO EL OTOÑO
TE DEJO MIS SALUDOS.

BESOS

ADAL

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ja has tornat a fumar porros i saps que et son dolents pel cap, la teva solució passa per fer-te andorrana

salutacions

CAMINO INCIERTO ha dit...

No conozco apenas la situación catalana,pero pienso que, desgraciadamente,la postura tan extremista y exaltada del PP ha perjudicado a muchos partidos minoritarios. Hay mucho miedo todavía,tú debes recordar cúantos años de esfuerzo han tenido que pasar para que España sea mirada en Europa de tú a tú,cómo se nos trataba de mal por todas partes,incluso decían que en Londres se hacía pasar a los españoles por una entrada diferente,sé que se ha luchado mucho para formar parte de las organizaciones europeas y de la OTAN o NATO,como se quiera llamar. En tiempos de Franco se nos tenía en cuenta por las bases militares americanas,pero se nos cerraban mil puertas.En este mundo no se puede ir por libre,o te agregas a las organizaciones mundiales o no eres nada ni nadie.Hace muy poco tiempo que se nos tiene en cuenta y seguro que muchos tienen miedo de perder lo conseguido,incluso ahora tenemos gran competencia turística en todo el Mediterráneo,en cuanto acaben algunos conflictos en él,nuestra situación empeorará notablemente porque no tenemos algo genuino y particular que ofrecer mejor que los que nos rodean.
La estrategia del miedo que han empleado los dos grandes partidos ha calado hondo y ,al final,entre los ideales y la práctica,ya sabes que ganará siempre lo práctico,para soñar con otros ideales ,pensarán, ya tendrán tiempo.
No lo sé,yo no puedo ponerme en el lugar de una catalanista,independentista,me falta conocimiento de causa,sentimientos y necesidades iguales,intento que no te lleves un disgusto mayor de lo necesario.Puede ser que algunos hayan pensado como te explico anteriormente.
Parece que ha pasado mucho tiempo desde que disfrutamos de estos derechos,pero apenas estamos empezando,desde luego para cambiar las situaciones hay que tocar poder,ocupar asientos.
El PP ha caricaturizado y despreciado tanto lo catalán que hace más daño de lo que nos parece. Menudo choteo se tienen siempre con los papeles de Salamanca,hasta aquí ,en Mallorca se nota esa actitud.
No sé si es por pura ignorancia,envidia,o técnicas barriobajeras pero en mis dos tierras,Salamanca y Mallorca,lo catalán no está bien visto y me indigna porque siempre he considerado esta parte del país como la vanguardia del resto en todas las artes,las ciencias,los progresos,hables de lo que hables,siempre suena un apellido catalán,ya podeis estar bien orgullosos de ser como sois,al menos yo tengo y he tenido gran admiración por esa manera de ser que teneis.Lo de las independencias no lo comprendo,espero que algún día me ilustres con una entrada explicándomelo bien,entiende que yo no me siento apegada a nada,no soy apolítica,ni nada por el estilo,la politica es parte de la vida,mi sentimiento está siempre del lado del obrero,así me considero yo,por supuesto que el corsé de la derecha siempre me ha impedido respirar y el de la iglesia,pues casi me ahoga.
Me gustaria,y esto si que es una utopia,que todos fueramos ciudadanos del mundo.Besos

Anònim ha dit...

Zel, tu mai has estat independentista,ets una sociata de paraula i prou.La teva vida no te´res d'esquerra i el teu fer dictatorial i intransigent és realment més de dretes que res més.Un amic que t'ha conegut molt directament,encara que ja fa un temps

Gatot ha dit...

anònim: poc amic deus ser amb aquest comentari i menys si no tens collons de signar-lo.

M'indigna la gent com tu. Jo sóc un miserable. Però tu no tens res de persona.

Ets un vegetal sense capacitats.

Ho sento, zel, però estic fins els collons dels que "només" poden veure el món i les persones amb la seva miopia.

i avui... enlloc de petons i llepades... un gargaix per aquest impresentable!

Ferran ha dit...

Zel, la crítica que fas al neoliberalisme la compartim moltas, moltíssimes persones. Però que no s'equivoqui ningú: també els partits "d'esquerres" juguen al mateix joc. Naturalment que aposten pels treballadors i per l'extensió dels beneficis socials més que no pas els de "dretes", però tots juguen dins d'un marc comú que es diu capitalisme i que, penso, ens està deshumanitzant a marxes forçades.

DOLORS ha dit...

Ei ZEl acabo de llgir el teu post, estic d'acord amb tu, potser no s´ha entés la meva explicació del repartiment del vot, el que volia dir és que hi ha gent que en "les eleccions espanyoles opten per prioritzar el nacionalisme per sobre del social".Evidentment sóc militant d'Esquerra i opto per ser socialment d'esquerres i penso que això ho compartim totes dues, també em sento independentista. tema que estic segura que també ho compartim les dues , però jo he optat per una formació i possiblement tu per una altra.Va ser una opció perquè personalment penso que es pot fer més des de dintre que sense mullar-se.Estic d'acord amb l'opció de la CUP i com tu coneixem gent meravellosa i molt propera que estan a les CUPs.En relació al programàtic d' ESquerra si vols en parlem,qualsevol dia, el té molt clar però crec que no l'ha sabut explicar , s'ha fet una campanya molt dirigida a ERC o el PP sobretot a Girona.Dit aixòt'haig de dir que de fet una cosa que he enyorat és no haver estat juntes aquests temps perquè recordo moltes converses, i un diàleg profund en època d'altres eleccions.Sort en tenim de la millora de la digitalització i de la via internet oi?

Eli ha dit...

Hola Zel,
Estic de visita pel teu blog.
Gràcies per la teva en el meu...
Per cert, no m'agrada la política...ho sento noia, "entre gustos no hay disgustos"...ara bé, continuaré visitant el teu blog!!!
Fins aviat!!!
Eli