futur imprevisible?

Tremolem, diu el científic Hawking:

“Va a ser muy difícil, a estas alturas, evitar un desastre en el planeta Tierra en los próximos cien años y, por este motivo, la raza humana no debería poner todos sus huevos en la misma cesta, o en el mismo planeta. El futuro de la humanidad a largo plazo estará en el espacio”.

(I això dels ous, ja m'està preocupant, primer el pingüí, i ara el sr Hawking)

O sigui, que més val que anem preparant la descendència per una emancipació llunyana, mooolt llunyana...

si allà dalt el cel es veu tan bonic rai...
En un altre àmbit de coses, i en la mateixa conferència, ha dit quelcom encara més preocupant:
Hawking ha pronosticado que los avances para descodificar completamente la secuencia del genoma humano "permitirán durante el próximo siglo descubrir cómo modificar la inteligencia o instintos tales como la agresividad".
Ha añadido que eso podría generar que "algunos no sean capaces de resistir a la tentación de mejorar características humanas como el tamaño de la memoria, la resistencia a enfermedades o la duración de la vida", pero ha advertido que con la aparición de esos "superhumanos" podrían surgir "problemas políticos graves con los humanos no mejorados, incapaces de competir".
Senzillament horrible, a més de les diferències abismals entre economies, nivell i esperança de vida, salut, vivenda, disposició personal de feina i diners, els nostres descendents hauran de competir amb persones genèticament modificades, que evidentment, seran fills/es dels més poderosos.
Nosaltres ens queixem, però deixem una merda de món a les generacions futures, que justificarien una autoimmolació col.lectiva.
Com els humans ens hem pogut cruspir una Terra que ha durat saludablement bé durant milions d'anys en poques centúries? Més ben dit, en la darrera centúria?
Si m'he de "transvestir" o "reencarnar", vull ser formiga...