Diuen que l’esperança és l’últim que es perd. Els grecs ens recorden que estava guardada a la maleïda capsa de Pandora. El cert és que hi estava, acompanyada de totes les misèries. I ben trist, és l’únic que en va quedar.
I ahir al matí vaig veure Pandora i el seu cistellet al cel, que anava a canviar l’esperança per alguna cosa més concreta. La cua li onejava i caminava sobre un nuvolet. Es va endur de regal un arbre, per si de cas els déus no en tenen.
I ahir al matí vaig veure Pandora i el seu cistellet al cel, que anava a canviar l’esperança per alguna cosa més concreta. La cua li onejava i caminava sobre un nuvolet. Es va endur de regal un arbre, per si de cas els déus no en tenen.
Pactes en diuen, això anava a fer.
Com que hi anava sola, no tindrà problemes amb els socis. Haurà aconseguit tolerància, respecte, amor, solidaritat i un gran sac de tota la bondat perduda?
Avui la tramuntana i jo hem fet ruta pel Baix Empordà i no he vist més Pandora al cel. I no crec que sigui al Congo. Em sembla que encara deu estar tancada fent pactes.
24 comentaris:
Me gustan,no sabría explicar por qué me atraen tanto los cielos y las nubes porque me quedo embobada con docenas de paisajes ,ayer tarde salí después de semanas sin pisar la calle con el alma por los suelos y sólo miraba el cielo,le contaba a mi hija las clases de nubes,sus nombres tal y como los aprendíamos de niña en la escuela,las de Palma ayer eran como las de algodón de las ferias aunque con mi móvil no se aprecian en toda su belleza,un día de estos las pondré,era la seguna vez que salí de casa en dos meses y voy mirando hacia arriba,estoy para que me aten ¿no? pero ¡daban unas ganas de alargar la mano y tomar un trocito de nube para acercarlo a la boca! eran magníficas aunque a las seis de la mañana nos ha caído una tormenta apocalíptica.Puede ser que cualquier día ponga una foto de las tuyas para acompañar a una de esas poesías que nos dejaron los GRANDES a quienes no tenemos la precisión de la expresión de los sentimientos.
Ayer noche vi en el canal 33 un reportaje sobre Bernini ¡qué gozada!,trasteando con el mando siempre se sorprende una.Besos
tu diràs el que vulguis, zel, carinyo... però on tu hi veus Pandora... jo hi veig en Son-Goku amb el seu nuvolet màgic, eh?
:D
quines fotos tan precioses...
i no t'han dit que avui estaves molt guapa?
petons i llepades nuvolístiques!
Els humans som pereillosos amb capses de Pandora al davant; no podem evitar obrir-les
Gràcies per aquest moment...petons
Ai Zel, quines fotos més PRECIOSES!!! Em quedaria estona i estona mirant-les :-)
Artista!!!! jejeje
Mentre puguem veure i aturar-nos davant cels com aquest, vol dir que l'esperança campa lliure encara.
Un grapat de cels que enamoren.
Un grapat de cels que enamoren.
M'agrada mirar al cel, veure-hi núvols, respirar l'àire que ens en separa, disfrutar d'un ambient net...
Quina vista més fabulosa que teniu de casa estant, del Montgrí!!
Bon cap de setmana, maca.
M'ha agradat molt perquè dius tot començant que l'esperança és l'últim que es perd i perquè el cel dóna fermesa.
Jo també m'estic aficionant a fer fotos del cel, avui n'he fet un parell aquí a Barcelona, que estava espectacular.
M'encanta la historieta de la Pandora, tens molta imaginació, però si et fixes bé, la pots veure molt clarament tal com la descrius. Encara que la opció d'en Gatot també m'agrada!
veus? ja en som dos! :D
on són les boles de drac?
:DDDDDD
... a la caixa de Pandora...!!!
uuuuuuuuhhhhhhhhhhh!
Ei preciosa que he entrat per saludar. ja torno a estar en dansa.
Molts petonets dolceta!!!
un descans per la mirada observar aquest grapat de cels.
doncs molta sort per Pandora i esperem que siga una bona negociadora perquè si perdem l'esperança...
Quins cels tan bonics! :)
els cels m'enamoren per què em permeten volar i deixar anar la imaginació...
mai em cansaria de mirar-ne...
precioses fotos...
El cel que vaig veure ahir era ben negre.
Molt macos tots aquests cels.
Pandora sempre està.
Petons.
Ohhhhh m´han encantat les fotos, quins cels més macos!
Unes fotos precioses, saps??, m'han fet sentir molta calma, molta pau que avui, realment avui, si que ho he necessitat.
Gràcies vida :-)
Un petonas ben dolcet!!!!
Gràcies per les fotos magiques...els nuvols fan correr molt la fantasia.
Un bel començament: La speranza è l'ultima a morire...
M'encanten les nuvolades . N'hi ha algunes però que m'estimo veure des d'algun lloc cobert i arracerat.
Oh! Zel i Cel que m’enamoreu cada dia!
Zel per els seus relats i fotografies!
cel es lo primer que miro en quant desperto al matí per el gran finestral de l’habitació i continuo en quant surto al carrer i els capto amb l’ull de la càmera i el buido a l’ordenador i els penjo al blog i els gaudeixo novament quant m’hi deixen comentaris, coses simples per empenya la vida entre Zel i Cel. http://jrrofi8mes.blogspot.com/
Que bonic és l'Empordà!
Publica un comentari a l'entrada