22 de novembre 2008

el possible engany de les bones paraules

De vegades, grans veritats s’inventen per aconseguir que ens posem un bena als ulls i no diguem res, no protestem, no reclamem, trobem a tot justificació. Totes aquestes boniques paraules cauen pel seu propi pes, quan qui les llegeix està en una situació crítica.
Vaja, aneu al Congo, a L’Afganistan, a Palestina, al Sàhara, a segons quins indrets de l’Índia...la llista no acabaria mai, tres quartes parts del món pateixen per una o altra causa, que sovint els duu a una vida miserable. No parlem ja de les podridures del nostre suposat benestar...
I llavors llegeixes coses com aquestes, sortides de la boca d'una bona persona que les sent amb el cor. Tanmateix, quan sigueu allà, aneu a explicar les 5 senzilles regles per ser feliç.
Recorda les 5 senzilles regles per ser feliç:
1. Allibera el teu cor de l'odi.
(a veure com ho fa qui ha perdut pare, fills, família en guerres absurdes)
2. Allibera la teva ment de preocupacions.
(com se n'han de sortir els qui no tenen ni punyetera idea de què menjaran demà, o si ho faran, on domiran i si veuran un nou dia, com consolaran els infants)
3. Viu senzillament.
(Collons, per força, i encara més, pobrement, miserablement)
4. Dóna més.
(Que què? I d'on ho treuen? Com no donin la poca sang que els queda...)
5. Espera menys.
(Si fa temps que ja no esperen res, menys és impossible.
Que si, que la idea és bona per pensar-hi, nosaltres que estem de sort, però algú ens fotria una bona plantofada i ens consideraria cínics.

24 comentaris:

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

No voldria pas ser descortès ni tampoc poca-solta, ni menys desconsiderat, però n´ha tanta injustícia social que aquestes màximes fan mal de llegir-les, i em donen ganes de rebrotar-me.

Per mostreig tenim els Srs. de l´ONU que per treballar necessiten una obra d´art per sobre els seus caps.

Quina barra

zel ha dit...

I sí, Joan, d'aquí ve el comentari...

rebaixes ha dit...

Això, no és d'avui.No creieu que la guerra ha existit sempre i la pau, mai. Ara, les paraules, dites, manaments, deuen ser percalmar, acontentar a qui, amagar falsies...
Quantes pedres hem tirat? amb raó o sense. res, reflexions, meditacions si voleu... Per davant paraules de mel i per darrera cops de peu.Però sempre, no solament ara, que no cura el mal.Anton

Anònim ha dit...

Fa poc he llegit 'Jo vaig ser un nen soldat', de
Lucien Badjoko us el recomano!

Anònim ha dit...

No callis no callis.
Si t'hi fixes, I ara calla, carai! llegit a l'inreves sona igual.

Un petó.

Una ha dit...

http://www.cadenaser.com/punto-de-fuga/
Este programa me mantiene cada semana un poquitito cerca de esas realidades tan terribles y el día que no me indigne y no me produzca vergüenza ajena lo que pasa por ese montón de países (los que vivimos bien somos minoría),ese día que no añada a la narración de mis problemillas la coletilla de "¡qué suerte me cayó naciendo en esta parte del mundo!"...entonces me haré mirar la cabeza.
En cuanto a la obra de arte de Barceló,¡seré rara! pero me parece más obra que arte.No me gusta por mucho que lo repitan a destajo.
Un beso

Josep ha dit...

Els comentaris semblen meus... a vore si estaràs visitant massa el meu blog!

jo artin au ha dit...

No estan els temps per menysprear res que sigui bell (segons la percepció de cadascú) i encara més necessari és gaudir-ne. Però és que precisament aquestes regles repel·leixen, encara que no les comparéssim amb les misèries del món, per la seva pròpia superficialitat (res dic de les bones intencions de qui les pugui dir, malauradament podem arribar a desenvolupar una gran capacitat per autoenganynar-nos).
Res, petonets.

Striper ha dit...

Igual els anira caien la obra d'art a troços al cap. Se ho tenen merescut.

enric ha dit...

Aquest manaments estan molt bé per els que tenen la tripa ben plena, bona salud i les butxaques ben plenes. Aleshores sí que pots ser bo, perdonar, filosofar, en fi, estar per sobre de tothom.

Anònim ha dit...

una imatge realment impactant...

Anònim ha dit...

la veritat que està clar que els nostres problemes han de ser una "merdeta" comparats amb els problemas de aquestes persones que estàn perdent la seva familia, la seva felicitat, ña seva vida en guerres, en fam, en miseria...

nimue ha dit...

a mi em semblen consells prou encertats (tot i que no sempre siga fàcil portar-los a la pràctica)Però són consells per nosaltres. No crec que ningú anara a dir aquestes coses al Congo! ;)

Mon ha dit...

no vull dir res perquè la diria molt gran

Henry The VIII ha dit...

SuperZel, com sempre m'agrada força el que escrius. I no és que vulgui fer-te la rosca (que també, broma...) sinó que vas molt al fons de la qüestió de les coses. Que res, que un petó molt gran i que ets un crack.

Your Sincerisly

Henry The Vuitè

Henry The VIII ha dit...

SuperZeeeel que no sé si s'ha guardat el que t'he escrit abans. que res, que et deia que encantat perquè és molt maco com vas al fons de les coses i que ets una crack dels blogs. Superkisses i que segueix mullant-te com sempre i a més amb un estil tan entranyable.

Your sincirously


Henry The VIII

Henry The VIII ha dit...

Conxo Zel, que ara surten els meus comentaris de dos en dos, estan procreant! Petits henrys esparcintse per la blogosfera!!!!

Joan de Peiroton ha dit...

Les paraules, bones o no, són només paraules. Els actes compten més.
A propòsit de paraules, les teves m'an inquietat... Dona'm de les teves notícies, sisplau!

TORO SALVAJE ha dit...

Tens raó. Estic fart de bones paraules.
Sembla que tinguin por del que pogui fer la gent i no fan altra cosa que enviar missatges narcotitzants.

Que tinguis bona setmana.

Petons.

Cèlia ha dit...

L'home/persona ha fet possible dues coses ( a més de procrear-se), per una banda, l'avarícia/supervivència de voler més ens ha dut a les guerres, per altra banda, la sensibilitat i la intel·ligència, ens ha dut l'art. Jo mai el rebutjaria perquè és l'únic que perviu. jo agraeixo el renaixement per tot el que ens ha deixat, és un legat d'intel·ligència, però no us penseu que estava a l'abast de tothom, el poble sempre ha lluitat per sobreviure, és ara que estem com els reis pepets, tot i que sembla que tot el bo s'acaba... Jo no barrejaria, però, les pors ni les lluites, que una cosa no treu l'altra, al meu humil parer.
Jo estic molt en contra de la dreta incendiària i, desitjo, que no s'encomani...

estrip ha dit...

tot depèn de qui les llegeixi, com i quan.

Lliri blanc ha dit...

FATTI!...NON PAROLE!
gràcies per aquest post...les paraules per bones que siguin en unes situacion no serveixen a res!
Necessiten actes concrets!
Una abraçada

Josep ha dit...

Hola Zel¡

http://www.cadenaser.com/punto-de-fuga/
Aquest programa, igual que Teresa, jo també ho escolto. Ho dic perquè escucant-lo, àdhuc veus que és mes indecent la genial obra d'un sostre que edemes de no veure'l nosaltres -que em dóna igual- Els "magnates" que entrin per enllà tampoc s’ho miraran mes d'un parell de vegades.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Molt xulo el post!!! hi tant qui hi hauríem de pensar!

salutacions