31 de gener 2009

companys, si sabeu...

companys si sabeu
on dorm la lluna blanca
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la
que encara hi ha combat
companys si coneixeu
el cau de les sirenes
allà enmig de la mar
jo l’aniria a veure
però encara hi ha combat

i si un trist atzar m’atura i caic a terra
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat si guanyem el combat...
Un combat de desigs, de lluita pel respecte als drets de tothom, per la llibertat dels pobles, pels drets inalienables de les persones a ser escoltades, ateses, estimades, volgudes, un combat pels qui no tenen veu, per aquells a qui fan callar, pels qui són oprimits, per aquells a qui neguen el dret a existir com a poble, com a país, com a cultura, com a grup polític, un combat per recuperar la justícia social i moral, que n'estem farts de tants menyspreus i hipocresies, de tanta maldat i d'estar sotmesos als qui es creuen déus, fent i desfent un món a la mida dels seus interessos...
perquè encara no tenim primaveres lliures... i un combat a la nostra manera, ens ha de ser permès... que encara pensem que un altre món és possible.
Sí, avui dia de la Pau, però com?

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Tiendo mi mano a veces y está sola y está más sola cuando no la tiendo.
"A ras de sueño"

La bruixa del zeppeling

Striper ha dit...

Un combat per que la veritat,no quedi amagada , per que tots aquells que aprofitant, la religio,i mil una estratagemes per fer sofrir i sometre als pobles amb l'unic desig he interes de incrementar la seva fortuna personal, quedin retratats i surtin a la llum. Prou de batalles i morts injustes per interesos economics.

Ferran ha dit...

No l'havia escoltada mai; quina cançó més bonica!!

Carme ha dit...

Doncs jo, l'he e scoltada tantes vegades, tantes, que podria repartir-la entre tots els que no ho hagin fet mai i encara me'n quedaria un munt. I sí encara hi ha gent que creiem que un altre mñon és possible, fins i tot els qui com jo no sabem pas com posar-nos-hi.

merike ha dit...

Gràcies per a la cançó, el significat d'això que sé???, he visitat el país abans i després la revolució dels clavells. Si estic equivocat sóc feliç que se'm corregeixi, mestre.
I gràcies per treure el tanc, una abraçada gran per a aquest acte d'amabilitat!

Cesc ha dit...

Tu sempre lluites, no et canses mai, sempre pels drets, per la veritat, tant de bo la gent s'encomanés de tot el què tu dones.

sergibr ha dit...

Aquesta cançó és de les que emocionen...d'aquelles que esperaven a ser compostes...

Núria ha dit...

T'he convidat a un meme divertit. El trobaràs al meu bloc.
Una abraçada.

Mallerenga ha dit...

Un altre món ha de ser possible!

LLuNa ha dit...

Encara hi ha combat, i tant que sí! I si una cosa sé del cert en aquesta vida és que, mentre jo visqui, seguiré lluitant pel que crec, per la terra que estimo, per la igualtat de drets i d'oportunitats, per els que es creuen no ser ningú i que són molt més del que els han fet creure. I sobretot... perquè a aquells que han gosat assenyalar amb els dits tacats de sang els remordiments no els deixin viure mai més tranquils. Venjança? Potser sí, però mentre alguns s'estan morint enmig de bombardejos assassins, ells estan entaulats en un restaurant de luxe afartant-se del seu propi egoisme. I això ho han de pagar d'alguna manera.
Una abraçada, i visca la llibertat.

Sergi M. Rovira ha dit...

Confesso que no m'he posat el video perquè em passa com la Carme, la tinc de melodia del mòbil ;-)
Salut i Pau!
(ara me'l miraré, eh?)

Joan Martín ha dit...

Zel, una d'avui mateix (avui, com recordes, dia de la Pau). Reconeixement de personatges històrics, però res de res d'anulacions de judicis sumaríssims. Com a molt un acte simbòlic, i aquí s'acaba tota responsabilitat del govern (segons paraula de la ministra de torn). Intent de portar a tribunals algun dels massacres del govern que tots sabem: cop de puny damunt la terra, concretament sobre el despatx del govern d'aquest estat i fins i tot seran capaços de modificar la llei a fi i efecte que els intocables continuïn sent-t'ho. Manen els senyors de la guerra, no importa si tribus, si ètnies, si estats. CLAR QUE UN ALTRE MÓN HA DE SER POSSIBLE, PERQUÈ AQUEST S'ESTA POSANT IMPOSSIBLE.
Zel, una abraçada.

ferran ha dit...

no coneixia aquesta cançó, molt bona, sempre s'aprenen coses en aquest blog

Cèlia ha dit...

Has ben encertat la cançó. Ara només faltaria que molts, els de més amunt -de la casa gran, com deien els egipcis- l'escoltin... Gràcies, zel!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

La veritat és que no lliga gaire un crit de guerra el dia de la Pau. La cançó d’en Llach és un crit de guerra, tossut i persistent perquè ens centrem amb el nostre combat i no s’apagui la veu que emana de la consciència a la reivindicació de la Nació Catalana, igual que l’Estaca en el seu dia es va convertir amb l’himne de la resistència del catalanisme.
Jo no el traslladaria fora de context, centrem-nos amb nosaltres i prenguem consciència de País i de quins son els nostres problemes per continuar existint com a Poble.

novesflors ha dit...

Jo també l'he escoltada moltes vegades, aquesta cançó, i em sembla mentida que després de tants anys encara hàgem d'entonar cançons com aquesta. Em fa l'efecte que no avancem gens, lamentablement.

nimue ha dit...

em porta tants bons records aquesta cançó...