31 de gener 2009

encara queden artesans (a casa n'hi ha un)

Ahir llegia com i quant n'arriba a ser d'injust un pla de rescat de bancs i grans empreses per ajudar-los a empaitar per les banyes la crisi. A ells, que finalment, el que tenen són menys guanys, i quan sospiten reducció d'aquests, es tanquen en banda i ERO'S a tort i a dret.
El fet és que cal garantir que, tot allò que els governs donen o deixen, s'ha d'exigir que tornin, perquè finalment, no se'n treu res de l'ajut als grossos, si els qui mantenim l'economia, que som els qui gastem, deixem de gastar perquè no tenim liquidesa per fer-ho. No era el comentari de ningú d'aquí, venia de països de més al nord. Deien que les PYMES, estaran un pelet més protegides, potser perquè no s'emmerden tant.
Però vaja, jo anava als petits negocis familiars, com el que hi ha a casa. Aquests si que pateixen i de valent la poca liquidesa, el com es fan de petits els sous, sense que ens rebaixin res. Per això, per un exemple, us deixo aquestes fotos.


Tot aquest bé de déu d'embotits, s'elaboren a casa. I tots surten dels porcs que es crien a casa. Són moltes, moltíssimes hores de treball a mà, i molta inversió a l'hivern, quan l'embotit s'asseca prou bé. Tot i això, cal fer inversions grans (si es compara amb el gruix de la venda), per garantir que no es faci malbé. Perquè hi ha poques alternatives. O carregues el producte d'additius, cosa que a casa no es fa, o fas una mena d'aïllament i incorpores maquinària que garanteixi una temperatura i humitat justa per garantir l'assecatge i el fong natural que protegeix el budell. I això és un munt de calers que t'has hagut de gastar.

Comptant a més, que a l'estiu hi ha productes que no es poden elaborar i assecar normalment per les temperatures, s'ha de fer una gran provisió d'animals per poder tenir reserves a punt per la temporada forta. L'hivern, és doncs, una sagnia de diners, posats en un assecador i guardats esperant mesos per recuperar la inversió. I qui ajuda als qui encara elaboren productes com abans? Ningú.
Comptant que a més, es treballa buscant la sostenibilitat (contribució amb diners als petits escorxadors municipals que mantenen els carnissers, pagament de totes les despeses que es generen dels residuus, bosses que no són de plàstic corrent, papers especials...), tot per actuar amb compromís cap a les noves normes europees.
Fa goig veure mantenir aquests productes que, potser d'aquí uns anys ja no veurem. Però no es promocionen. Les denominacions d'origen són normalment per grans produccions, que acaben essent mercantilitzades i amb un muntatge empresarial o gairebé. I persones que es maten a treballar veuen com no tenen ajuts ni suport de ningú. Només els queden els clients fidels. Molts de mitjana edat, tot i que se n'incorporen de joves. I fins i tot en això, perjudiquen les noves modes alimentàries. Només ens queden els gourmets. Perquè jo me n'atipo, però, és clar, no els pago!!! Algú té salivera? Jo m'acabo de menjar un bon tros de xoriço boníssim!
(si cliqueu damunt les fotos les veureu grans)

14 comentaris:

Joana ha dit...

Oh Zel! Quin bé de Déu d'embotits casolans. D'aquells que m'agraden i quanta raó que tens. Els "petits" sempre seran "petits" però grans pel que fan.
El genoll encara en espera?
Aixxx menja't un bon fuet abans d'entrar al quiròfan. A casa la meva filla ja està a punt per la rehabilitació. Ja no s'atipa d 'Ibuprofens i omeprazols ni porqueries vàries ;)
Molts ànims , bona it i bon cap de setmana plujós!

Cesc ha dit...

Quina pinta Zel!!! mare mevaaaaa

Striper ha dit...

Tenen molta bona pinta, i sincerment crec que tens rao, es tindria que protegir els petits i els productors de proximitat,i molt be per no posar-hi aditius.

Jo Mateixa ha dit...

Nenaaaaaa, per l'amor de déu, com es possible que tingueu això a casa i no me n'hagi assabentat??, mmmmmmmmmmmmmmm, buaaaaaa tia, però quina pinta, això ha d'estar de collo de mico!!!!!!!

D'això...quant dius que ens convides a sopar un pa amb tomaquet i embotit???

:-)

Petonets reina meva!!!!!

nimue ha dit...

jo no sóc de menjar embotit, ja saps, però sí de valorar la feina ben feta. I sí que és veritat que dels petits empresaris ens recordem poc, en general.
B7s!

LlunA ha dit...

DOnen ajuts als grans que son més forts per tirar endevant i obliden els petits que els hi costa més mantenir-se...

Ohhhhhhh quins embotits, per això, ehhh guauuuuu!!! :)

Petonets

Rita ha dit...

Quina salibera, noia!! No els veneu per internet? Hi ha empreses que ho fan i sembla que funciona...

És una llàstima que les coses siguin així, perquè a aquest pas no quedarà ningú que treballi a consciència com vosaltres.

Ahir vaig sentir una notícia, que una granja ha de canviar d'ubicació, perquè una gent que només hi va de cap de setmana els va denunciar pel soroll. Sembla que tot va al revés, no?

Molts ànims, petons!

Joan Martín ha dit...

AIXÒ ÉS UNA INVITACIÓ PER A ASSISTIR AL CONCERT DE SERGEI NAKARAKOV. LLOC, AL MEU BLOG A "ALTAMENT RECOMANABLE, PELS TEMPS QUE CORREN". HORA: LA QUE US SURTI, TANT COM SI NO US EN SURT CAP. NO US PENEDIREU.

Carme ha dit...

No sé sim et vaig dir un dia que a l'estiu, més aviat al setembre, quan tornem de Sant Martí d'Empuries i ens hem banyat amb la traquil·litat de les 9 del matí, tot tornant cap a Vilopriu, passem a comprar coca per esmorzar i Mare meva! Si mil vegades he vist la carnisseria Planas! Bé, segur que a partir d'ara no comprarem pas només el pa quan passem pel teu poble...

Mmmmm, quina bona pinta!

rebaixes ha dit...

Avui et faria una abraçada i un petó que et durés tota la vida.
Dir el que dius, però pasar-ho, és una altra cosa.
Jo dic:Ells tenen els tres BENESTAR, nom i dos cognoms, molts de nosaltres no hem arribat al primer i ara ens el han pres.
Jo i la meva famìlia ja varem pasar una crisis provocada, com que erem sols uns quants, apanyat,.. Ara mols estan esgarrifats per que el nom de BENESTAR se'ns en va.A d'altres ens en queda un i als de dalt els protegeixen i en tenen dos.
No sé si ho he explicat prou bé.
Que no vingui a vosaltres aquells que medeixen amb el metre l'ambient./ Fer d'empresari petit, familiar, sembla que està ferit de mort...tot i treballant les 24 hores del dia. ja saben com fer-ho.Ja he dit prou.Anton
Zel, cuidat.I gràcies per el que fas.

Anònim ha dit...

POTSER UN DIA, ELS MANAIRES DE QUANSEVOL COLOR, S' ADONARAN QUE JUST EL PETIT COMERÇ ES LA SAO DE LA VIDA.
FES BONDAT MACA,I CUIDAT MOLT.
JUGANT AMB BCN.....

george ha dit...

T'asseguro que a mí m'ha agafat salivera, quina bona pinta que tenen tots ells. Tot el que dius es cert noia, espero que ho veneu tot i ben ràpit. Jo quina pinta que tenen jejeje.
Una abraçada

Jesús M. Tibau ha dit...

de porcs n'hi ha de totes menes, però no de tots surten productes tan bons. No faig clic a les fotos perquè en aquesta hora m'agafaria massa gana

Jordi Casanovas ha dit...

que bo! i tan a prop de casa i tan callat que t'ho tenies!