encara queden artesans (a casa n'hi ha un)

Ahir llegia com i quant n'arriba a ser d'injust un pla de rescat de bancs i grans empreses per ajudar-los a empaitar per les banyes la crisi. A ells, que finalment, el que tenen són menys guanys, i quan sospiten reducció d'aquests, es tanquen en banda i ERO'S a tort i a dret.

El fet és que cal garantir que, tot allò que els governs donen o deixen, s'ha d'exigir que tornin, perquè finalment, no se'n treu res de l'ajut als grossos, si els qui mantenim l'economia, que som els qui gastem, deixem de gastar perquè no tenim liquidesa per fer-ho. No era el comentari de ningú d'aquí, venia de països de més al nord. Deien que les PYMES, estaran un pelet més protegides, potser perquè no s'emmerden tant.

Però vaja, jo anava als petits negocis familiars, com el que hi ha a casa. Aquests si que pateixen i de valent la poca liquidesa, el com es fan de petits els sous, sense que ens rebaixin res. Per això, per un exemple, us deixo aquestes fotos.

Tot aquest bé de déu d'embotits, s'elaboren a casa. I tots surten dels porcs que es crien a casa. Són moltes, moltíssimes hores de treball a mà, i molta inversió a l'hivern, quan l'embotit s'asseca prou bé. Tot i això, cal fer inversions grans (si es compara amb el gruix de la venda), per garantir que no es faci malbé. Perquè hi ha poques alternatives. O carregues el producte d'additius, cosa que a casa no es fa, o fas una mena d'aïllament i incorpores maquinària que garanteixi una temperatura i humitat justa per garantir l'assecatge i el fong natural que protegeix el budell. I això és un munt de calers que t'has hagut de gastar.

Comptant a més, que a l'estiu hi ha productes que no es poden elaborar i assecar normalment per les temperatures, s'ha de fer una gran provisió d'animals per poder tenir reserves a punt per la temporada forta. L'hivern, és doncs, una sagnia de diners, posats en un assecador i guardats esperant mesos per recuperar la inversió. I qui ajuda als qui encara elaboren productes com abans? Ningú.

Comptant que a més, es treballa buscant la sostenibilitat (contribució amb diners als petits escorxadors municipals que mantenen els carnissers, pagament de totes les despeses que es generen dels residuus, bosses que no són de plàstic corrent, papers especials...), tot per actuar amb compromís cap a les noves normes europees.

Fa goig veure mantenir aquests productes que, potser d'aquí uns anys ja no veurem. Però no es promocionen. Les denominacions d'origen són normalment per grans produccions, que acaben essent mercantilitzades i amb un muntatge empresarial o gairebé. I persones que es maten a treballar veuen com no tenen ajuts ni suport de ningú. Només els queden els clients fidels. Molts de mitjana edat, tot i que se n'incorporen de joves. I fins i tot en això, perjudiquen les noves modes alimentàries. Només ens queden els gourmets. Perquè jo me n'atipo, però, és clar, no els pago!!! Algú té salivera? Jo m'acabo de menjar un bon tros de xoriço boníssim!
(si cliqueu damunt les fotos les veureu grans)