Crònica menuda amb olor de coco

Tèbia, desperta cap a dos quarts de vuit. La nit ha sigut més freda del que esperava i s’ha aixecat de matinada a buscar un tapaboques per posar damunt el llençol i el cobrellit d’estiu. Era el moment del millor son, amb l’escalforeta d’un llit només per ella. La casa en silenci, la dutxa ràpida, avui no toca rentar el cap. L’esmorzar a correcuita i les pastilles que ajuden a passar el dia sense plors i sense angoixa. I la soja.
Preparada per la carretera plena d’obres, camions i pols, amb la ràdio de fons escolta els grandilocuents tertulians que saben de tot, però no saben què diuen. Es posen a la boca el pensament de milions de persones que han votat o no i a qui i perquè. Són els nous gurús de la comunicació, experts en no gaire res, promotors de xerrameques buides i repetitives, també amos de tota la veritat, aparentant saber el que es cou a cada casa, a cada cap.
A la feina, el contrast de mons la xoca, com cada dia. Avui, els nens senten la fi de curs, i l’amayaguen, l’abracen a l’alçada dels seus malucs, ella fa els comentaris de matí amb l’amiga i companya, i ells, sense dir res, es posen a la feina, i això que no els ho ha manat ningú. No esperen la trobada de rutina dels mesos normals. Saben que hi ha presses i esperen que els toqui el moment d’ensenyar l’agenda. Quan es tanquen les portes, van duent els paperets d’autorització per anar a fer un circuit en bici, i tornen quietons al seu lloc. Ella volta darrera d’ells, mirant com va el treball i més tard els pregunta si estan cansats, ja fa més d’una hora que treballen i algun fa cara de dubtes. Ells diuen que sí, bufen consolats i s’asseuen a terra, maldant per acostar-se molt, però molt, busquen contacte.

-Què farem?

-Jo avui he dut un còmic!

-Ahir vaig llegir el conte de reciclar d'en Gigino!

-No m'has revisat l'estoig, ahir vas dir que ho faríem!

-Que si, que en vaig mirar molts ahir, i ja acabarem després...

-Els pantalons fan olor!

-Sí, olor de coco!

-Els has rentat?

-Amb sabó de coco?

-Segur que són els pantalons?

-Síííí!

-Segur?

-Síííííííííííí!

-A veure, flaira la cama, si voleu, eh?... què flaires?

-Olor de coco!

-Et dutxes amb sabó de coco?

-Sí, són les meves cames que fan aquesta olor, i és sabó de coco! Va, esmorzem? Aneu a fer un pipí i esmorzem...
Tot i que hi ha gana i estan cansats, li regalen petons i abraçades, li amanyaguen els cabells suaument, abans d’anar a fer el pipí, xiuxiuejant que avui, ella fa olor de coco... Ella té el cap a l’estiu, i el cor a les seves mans menudes.