11 de juny 2009

Crònica menuda amb olor de coco

Tèbia, desperta cap a dos quarts de vuit. La nit ha sigut més freda del que esperava i s’ha aixecat de matinada a buscar un tapaboques per posar damunt el llençol i el cobrellit d’estiu. Era el moment del millor son, amb l’escalforeta d’un llit només per ella. La casa en silenci, la dutxa ràpida, avui no toca rentar el cap. L’esmorzar a correcuita i les pastilles que ajuden a passar el dia sense plors i sense angoixa. I la soja.
Preparada per la carretera plena d’obres, camions i pols, amb la ràdio de fons escolta els grandilocuents tertulians que saben de tot, però no saben què diuen. Es posen a la boca el pensament de milions de persones que han votat o no i a qui i perquè. Són els nous gurús de la comunicació, experts en no gaire res, promotors de xerrameques buides i repetitives, també amos de tota la veritat, aparentant saber el que es cou a cada casa, a cada cap.
A la feina, el contrast de mons la xoca, com cada dia. Avui, els nens senten la fi de curs, i l’amayaguen, l’abracen a l’alçada dels seus malucs, ella fa els comentaris de matí amb l’amiga i companya, i ells, sense dir res, es posen a la feina, i això que no els ho ha manat ningú. No esperen la trobada de rutina dels mesos normals. Saben que hi ha presses i esperen que els toqui el moment d’ensenyar l’agenda. Quan es tanquen les portes, van duent els paperets d’autorització per anar a fer un circuit en bici, i tornen quietons al seu lloc. Ella volta darrera d’ells, mirant com va el treball i més tard els pregunta si estan cansats, ja fa més d’una hora que treballen i algun fa cara de dubtes. Ells diuen que sí, bufen consolats i s’asseuen a terra, maldant per acostar-se molt, però molt, busquen contacte.
-Què farem?
-Jo avui he dut un còmic!
-Ahir vaig llegir el conte de reciclar d'en Gigino!
-No m'has revisat l'estoig, ahir vas dir que ho faríem!
-Que si, que en vaig mirar molts ahir, i ja acabarem després...
-Els pantalons fan olor!
-Sí, olor de coco!
-Els has rentat?
-Amb sabó de coco?
-Segur que són els pantalons?
-Síííí!
-Segur?
-Síííííííííííí!
-A veure, flaira la cama, si voleu, eh?... què flaires?
-Olor de coco!
-Et dutxes amb sabó de coco?
-Sí, són les meves cames que fan aquesta olor, i és sabó de coco! Va, esmorzem? Aneu a fer un pipí i esmorzem...
Tot i que hi ha gana i estan cansats, li regalen petons i abraçades, li amanyaguen els cabells suaument, abans d’anar a fer el pipí, xiuxiuejant que avui, ella fa olor de coco... Ella té el cap a l’estiu, i el cor a les seves mans menudes.

25 comentaris:

Marta ha dit...

Ara ja tenim Sant Joan a sobre i les vacances d'estiu de les criatures, segur que les trobaràs molt a faltar. Però també et mereixes un bon descans. Al setembre ja tornaràs a estar amb elles i a ensenyar-los molt més que les simples matèries. Tenen molta sort de tenir-te com a professora.

Striper ha dit...

A faltar segur que es troben pero calen vacances.

Carme Rosanas ha dit...

Regalant tendresa... la rebo de bon matí, Zel, per començar bé el dia. Gràcies.

Carme Rosanas ha dit...

Regalant tendresa... la rebo de bon matí, Zel, per començar bé el dia. Gràcies.

Carme Rosanas ha dit...

Regalant tendresa... la rebo de bon matí, Zel, per començar bé el dia. Gràcies.

Carme Rosanas ha dit...

Regalant tendresa... la rebo de bon matí, Zel, per començar bé el dia. Gràcies.

Carme Rosanas ha dit...

Regalant tendresa... la rebo de bon matí, Zel, per començar bé el dia. Gràcies.

Carme Rosanas ha dit...

Regalant tendresa... la rebo de bon matí, Zel, per començar bé el dia. Gràcies.

Kudifamily ha dit...

Oix... que bonic!
Sempre aconsegueixes transmetre'ns tota la tendresa que et regalen els "teus nens".
Un petó (també amb olor de coco... hehe)

Jesús M. Tibau ha dit...

tendresa amb olor de coco

Anònim ha dit...

Començar l'estiu amb olor de coco és millor que al setembre l'olor de naftalina...

És xulissim com dibuixes, pintes i desprens aromes només amb paraules escrites.

Super abraçada!!!

PS ha dit...

La trobaran a faltar aquesta olor de coco i el teu escalf també, Zel.
Com segurament tu també a ells, però les vacances les teniu ben merescudes.
A carregar piles!
Un petó

Cèlia ha dit...

Arriben al cor, oi? Un petó de final de curs!

Jordi Casanovas ha dit...

m'agrada molt el teu post d'avui, fa posar de bon humor... gràcies i cuida't.

Clidice ha dit...

:) els nens sempre són una illa enmig de tot plegat :)

Thera ha dit...

... i és que som a tocar de les vacances i ells també ho saben... m'agrada la olor a coco...

Susanna ha dit...

Igual és perquè jo també sento la fi del curs i també els amanyagaria a tots que m'has fet caure una llagrimeta...

kweilan ha dit...

Final de curs que s'acosta pels mestres...has transmés molt bé aquesta sensació d'esperar les vacances i una espurna de melangia per un temps amb aquests nens que ja s'acaba.

USD ha dit...

s'acaba i s'inicia un nou cicle

yraya ha dit...

Me ha maravillado este post, si eres tal como escribes con ese amor por los niños, no me extraña que te quieran.
Ya queda menos para un merecido descanso.
molts petons

rits ha dit...

què ràpid que ha passat el curs!

m'encanta l'olor de coco! dóna frescor i sensació de net!

una abraçada!!

Edurne ha dit...

Esta lectura me ha dejado un olor a coco que ha llenado mi corazón, que falta el hace en estos días...
Los niños.
Se nos ha muerto una alumna, diez añitos, a punto de sus once! Una vida marcada por la enfermedad más cruel, por el sufrimiento, la impotencia, la esperanza, los sueños y el dolor...
Habría sido mía al año que viene y su hermana es alumna mía todavía.
Estamos pasando días muy fuertes, y todos esos sentimientos y sensaciones de fin de curso, los nervios, el calor, los exámenes, las notas, las entrevistas con padres, la preparación de actividades para la fiesta de la escuela (hoy), y de fondo, envolviéndolo todo, la muerte de Haizea... nos ha dejado como estancados.
Los ángeles no mueren, y menos con tanto sufrimiento!
Me ha emocionado tu relato.
Estoy blandita, lo reconozco. Perdó!
Un petó i una forta abraçada, Roser!

nimue ha dit...

preciós, preciós, preciosíssim! :)

Mateo Bellido ha dit...

Qué de ternura guardas para tus peques. Gracias, maestra, porque lo que haces por ellos también lo haces por mí. Así entiendo yo esta dedicación, que no profesión.
Besitos de buenas noches.

Núr ha dit...

Que boneta i estiuenca l'olor de coco! :)

T'ha quedat un escrit preciós!