17 d’octubre 2009

fos en negre



fora, tot li pareix inhòspit.
s’arrauleix al racó dret del sofà i engega la televisió que no mira conscientement...el fred creixent de fora no és tan dens com el fred acumulat dins, estable ja, molt més (sent que diuen), que els gels de l’àrtic.
es va fent un bolic de carn i sentiment, de tristeses llargues, mentre la buidor omple tot allò que havien sigut sentits i significats...
els 6.825 dies declarats de dedicació a allò que tant estima queden reduits al no res, així com els 12.675 dies (sense actualitzar) dels quals no vol fer balanç.
(hi ha pedres que suporten pedres que suporten d’altres pedres que en suporten d’altres...l’esllavissada s’escola a la seva vida i cap record hi és ara present) demà, potser, trobaran una clofolla descarnada, si aconsegueix a cop de rosegar-se extirpar l’anorreament invasor que l’aclapara, un torb gelat d’impotència, mentre fora, tot sembla igual que sempre...

14 comentaris:

Jordi ha dit...

uff!! Pobre! Quan et sents d'aquesta manera ja cal que facis tot el possible per sortir-te'n!

Striper ha dit...

De fet ja massa negra per veure un raig de color verd esperança.

sanset i utnoa ha dit...

a fora, tot són aparences, mai sembla que res hagi de canviar. Però tot es recondueix a cop de reconstruir allò que ha desfet l'esllevissada.

*Sànset*

Joan ha dit...

Potser, en últim extrem, allò edificat queda pels altres com una pedra més, entre tantíssimes, que suporta el sentit i el significat, la pèrdua dels quals fora la Runa i Ruina Total. Potser, si alguna cosa ets i fas (que tingui cara i ulls, si més no fins a cert punt o de manera relativa) tot queda connotat en una radical generositat que ens constitueix.
Una abraçada, Roser.

- assumpta - ha dit...

Que ha passat Zel?
Et podem ajudar???
Una abraçada!

gerardeli ha dit...

Sí que és negre, sí. Més que negre, fosc, obscur, tèrbol...
Situació difícil.

coi, coi ha dit...

Ai, quina pena!!!
Mira de passarte-la soleta i de no emprenyar el personal.

Carme ha dit...

Zel, bonica... no sé de quina mena d'esllavissada parles, em sap greu llegir-te així, si podem fer alguna cosa... de moment fas bé en escriure-ho, no t'ho quedis dins.

garbi24 ha dit...

No sé el motiu...però entenc la tristesa, però no hi pateixis, per fosc que sigui algú et farà llum....ho se segur.

Thera ha dit...

Massa negre... que en sorgeixi algun altre color, més lluminós, més alegre, més esperançador :)

Rosa Sanchis ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Rosa Sanchis ha dit...

Per això has buscat el blog Raquel sobrevive, perquè també tu estàs trista...
Passa de vegades que la pena troba pena; però la negror de Raquel és tan infinita que no té ni vores i no pot eixir perquè no està enlloc.

Abraçades des de València, i ànims.

Joana ha dit...

Una mica de llum... siusplau, per molt que costi!

nimue ha dit...

Zeeeeeel!!! una abraçada lluminosa i grosssa! guapaaa meuaaa!!