26 de juny 2010

888

enyorava i no sabia d'aquesta enyorança...
és aquell enyor de sentir que encara ets
enyor de sang calenta,
de suor i calfreds mirant la lluna plena,
de camins vells sota l'ínfima claror,
de càlides companyies,
d'improvitzar sons, cantar i somriure,
de sentir la cadència d'una melodia repetida mil vegades
sense saber-ne la lletra
bum bum la sang bum bum
-lalletrasócjoiallòqueenyoroinosabiaqueenyorava-
sempre queda brasa dels amors perduts
tornar a abraçar un somni
la cara fosca
ets tu

4 comentaris:

Thera ha dit...

Sentiments adormits,ben amagats, ben endins,... que ens pensem que havíem oblidat i que de nou tornen a emergir, estranys, ens sorprenen. Bon dia Zel.

Joana ha dit...

Sentiments bonics, ni que avui discrepo un xic amb tu...

CALPURNI ha dit...

Per a mi enyorar és positiu: em fa sentir molt viu.
Salut.

GURMET ha dit...

Enyorar de vegades es tornar a viure.