que cremi, que el foc regenera...

Els focs de Sant Joan la nit perfumen;

mes de tots els amors, sols un n'alena.

Salten de mont en mont llengües de flama

dient el pacte espiritual que ens lliga.

No us allunyeu, memòries doloroses.

Si féssiu nosa aquí, quan vénc a seure

a la festa pairal, jo no hi seria.

Mai com al beure el vi de l'entusiasme

sent tan a prop les enyorades ombres.

Com la falzia en un illot caiguda

enmig de la rompent, que per a moure

l'ala nafrada i degotant, espera

el raig de la bonança que l'eixugui,

jo em sent reviure, agombolat per l'hora

de calor jovenívola que ens besa.

Mai els tres rius de llàgrimes vingueren

tan dolços i tan plens com brollen ara

que el foc dels esperits se fa visible.

:

¿Qui d'un afecte viu, per lluny que sia

l'obscur amagatall, dirà la força?

Passa la mar un mot de recordança:

del foc de germanor vola una espurna...

L'espurna ha pres... Els escolans d'un culte

nou i sublim, formiguejant a l'ombra,

de viles i ciutats duen l'ofrena

cap a les pires d'allà dalt; i els diuen,

al passar costa amunt, el pi balsàmic,

la mata, el boix, el romaní: -Colliu-nos!

L'espurna ha pres. I d'un en un s'encenen

els cirials del culte de la pàtria.

:

Joan Alcover (fragment)

Bon sant Joan, bona revetlla, bon estiu!