estaven il·lusionats amb les seves disfresses, i els han agafat cert afecte, i doncs, som-hi! ens vam posar a pastar, a preparar models senzillets a veure què sortia...
després de passar pel forn, i per la pintura (ai senyor!), han quedat prou bufons!
pensant i parlant, els he desitjat prou cor i cap per entendre i enfrontar-se als reptes, prou mans (digues-li potes) per prendre tot allò bo i de profit que trobin a l'abast, uns ullassos de pop per veure bé i no perdre detall del que els envolta, la lleugeresa dels dofins per sortir-se'n airosos de les dificultats, la destresa dels crancs, que, malgrat haver d'anar de gairell moltes vegades, sempre troben el camí encertat, i de passada, l'elegància de les meduses, en la seva humil senzillesa...
no sé si m'hauran entès, però jo, avui també he tingut un preciós compliment, aquí el veieu!
preneu-ne un bocí, que les alegries compartides són més dolces!
quin detall, enteneu perquè ja els enyoro?
:
22 comentaris:
oooooh! quin final de curs tan emotiu! segur que els has trasmés tan d'amor com ells a tú!
que dolços!!!!!!
Ara mateix, Roser, em ve fantàstic com a postres de sopar. Crec que mai en la vida havia tastat una xocolota tan deliciosa. M'has emocionat. Enhorabona
Jo penso que teniu un problema amb els animals marins...
Això sí el detall que et van fer és deliciós!
que monos!
Quin detall més bonic! No m'estranya Roser, si ets genial, s'ho passaran bomba amb tu!!!
Que macos! Feu un bon equip tu i ells!
M'agafo la O de xocolata!
Qui dóna rep i a l'inrevés.
Un detall preciós i dolç :)
I ells ja et deuen enyorar :))
Que cosa más majas que haces con los niños, han quedado preciosos.
Anda que el regalo de ellos, que gran idea.
A mi también me da pena este año terminar, tengo un grupo tan majo.
Que vaya bien mañana las despedidas.
Oooooooh! :) tan de bo sigui igual de bona amb els nens/es com tu en aquest futur pròxim que m'espera... Senzillament genial! Com en són d'agraïts, la canalla!!!! I com m'agrada que sigui així!!!!
Un petó!!
Quin millor regal que el que reps d'uns nens amb tota la seva innocència, amb la seguretat que és d'agraiment i estima, per a la mestra que, durant el curs, els hi a regalat moments d'alegria, jocs i ensenyaments...Intentant aportar el seu granet de sorra en el bon desenvolupament del seu raciocini i educació...
salut
Sempre m'he descobert davant de totes i tots els professionals de l'ensenyament que hi posen una part de la seva vida. Feu un treball magnific i d'un valor no monetari incalculable. Felicitats
Molt maco i emotiu...
Què genials són els crios...això és que tenen bona mestra ;)
B7s!
Un regal a la feina ben feta....Felicitats!!!!!!!!
Us han quedat preciosos!
Quina traça!
i el regal...mmm... me'l menjaria! ;)
Bones vacances!
Utnoa
Què xuloooo, Zel!! No m'estranya que estiguis enamorada de la teva feina, benvolguda: només això que ens ensenyes avui val un "potosí"!
Enhorabona pel que fas, i per com ho fas.
Quin detall tan bonic! Són agraits! I suposo que els hauràs donat motius!
Deu ser que t'ho mereixes, no creus? :)
Gràcies a tots pels comentaris...la veritat és que entre tots em van regalar una super plata de fruita, un coixí gran amb tots els seus noms i el meu, i el detallet de xocolata va ser d'una mama per arrodonir la cosa, són agraits...I avui hi ha hagut llagrimetes...m'han emocionat!
I per la feina, el dia que no la faci a gust, plego, que s'ha de fer amb il·lusió sinó malament rai!
qui dóna, rep!
de vegades, no sempre quan hom voldria, o quan hom esperava...
però qui dóna, rep!
pá muestra, un botón!
bon final de curs amb alegries compartides, i amb enyorances, també, necessàries!
un petonàs, zel!
MMmm, dolcíssim, tot plegat
Mmmm, dolcíssim, tot plegat
Publica un comentari a l'entrada