els tres porquets (2a part)

per llegir la primera part, aquí

El petit, malacostumat a fer-se la víctima, sempre prometent que faria i mai feia, no es va posar cap pedra al fetge, en un dir aménjesús, va fer-se una mena de cau petit com els de protecció oficial, hi va esmerçar un matí, però això sí, per fora feia patxoca, una mena de caseta neohippy happyflowers al bellmig d’una zona d’interès paisatgístic. I tan ample.

El segon, amant silent del productes ecològics i de combregar amb la natura, va recollir totes les branques trencades després de les darreres nevades, feina encomiable, d’acord. Compte, només recollir, res de neteja de franc. Es va fer un niuet que riute’n tu de les del parc Yellowstone. Llàstima que ho va fer a la zona protegida del Montgrí. Com un gínjol!

El tercer, que sempre havia somiat tenir una constructora, amb un capital inicial zero, però molta boca, donada la situació del moment, va arreplegar totxos i maons sobrers, i va acondicionar un apartament a mig fer de la Costa Brava, tercera línia de mar, prop de Pals. De fora, ningú haguera dit que estava ocupat, ara, dins, hi havia fins el darrer requisit amb un deix zen que li feia tenir l’ànima en repós.

La primera trobada va ser de “ijomésquetúapa”
L’hora de menjar la van solucionar ràpid. Pispa aquí, pispa allà, (ei, sense ànim de lucre, just fins que hi hagués un pla millor) que si l’hort d’en Pasqual, que si les pomeres d’en Mateu.

Però manoi, en aquest món, tot allò bo s’acaba. L’enveja, que sempre ha consumit els humans, i les bèsties també, que per això som parents de prop, va fer del seu somni daurat d’independència aconseguida sense fotre ni brot un foc d’encenalls. Diu que llobatons de propietat inmobiliària, LLOPI’S per més detall, a l’aguait de qui poden fotre més, van fer una crida als llops de la comarca. Està clar que no volien competència. L’endemà, entre els forestals, els municipals i els mossos, van esbotzar el somni d’una nit d’estiu de tres porcs independitzats sisplau per força, gràcies al geni d’una mare que va obrir els ulls.

Ara volen fer alguna cosa junts, però no saben ben bé què ni com. Se’ls ha acudit que potser poden dedicar-se a fer política, que, total, de garlar ja en saben, i de fer la viu-viu també.

I la truja? ...no cal que patiu massa. La truja, lliure de càrregues familiars, bengrunyida i lletrada, va enganxar i enamorar un alt càrrec del VencKuixot, i per fer honor a la seva causa, deriva cada mes una bona picossada, tant com pot, a la lluita social, això sí, s’assegura de tenir tots els papers ben guardats i signats, per si de cas.

.

.