Somos
como esos viejos árboles
batidos por el viento
que azota desde el mar.
Hemos
perdido compañeros
paisajes y esperanzas
en nuestro caminar.
Vamos
hundiendo en las palabras
las huellas de los labios
para poder besar
tiempos
futuros y anhelados,
de manos contra manos
izando la igualdad.
.
.
Somos
como la humilde adoba
que cubre contra el tiempo
la sombra del hogar.
Hemos
perdido nuestra historia
canciones y caminos
en duro batallar.
Vamos
a echar nuevas raíces
por campos y veredas,
para poder andar
tiempos
que traigan en su entraña
esa gran utopía
que es la fraternidad.
Somos
igual que nuestra tierra
suaves como la arcilla
duros del roquedal.
Hemos
atravesado el tiempo
dejando en los secanos
nuestra lucha total.
Vamos
a hacer con el futuro
un canto a la esperanza
y poder encontrar
tiempos
cubiertos con las manos
los rostros y los labios
que sueñan libertad.
Somos
como esos viejos árboles.
20 comentaris:
echar nuevas raíces para poder volver a andar. quina bonica contradicció. arrels que es creuen i teixeixen per caminar plegats.
Si mai no van poder silenciar-lo, perquè haurien de fer-ho ara? Labordeta viu, amb la veu forta i clara de sempre. I ara, també, eterna.
Seguirà cantant...
Gràcies, zel!
I tant que seguirà cantant!
I seguirem escoltant-lo!
una gran pèrdua
Me he despertado con esta noticia y todavía sigo con el corazón encogido...
Gràcies por el regalo!
Petons!
Al nostres cors i pensaments i sera sempre.
Una cançó preciosa! És ben cert, una figura per recordar eternament! SALUT!
Edurne.
Som com aquests vells arbres que un dia el vent ens tomba i tornem a la terra.
Però els que ens estimen recorden l'ombra i els fruits que els vam donar.
Aquest matí de diumenge ja et trobo a faltar Labordeta ...
Bon dia Zel.
Tu hi ets, lluita Zel. Ell va fer ...a seguir que la muntanya és alta i costa d'arribar a dalt. Anton.
sí, és cert que ho som.. como esos viejos árboles... haurem de escampar les arrels
entranyable Labordeta...!
Un altre gran lluitador que se'n va de vacances, però el continuaré escoltant i llegint.
Des del far, bona tarda.
onatge
Sempre em va semblar molt proper, com un amic que fa anys y panys no veus, però la presència del qual sempre és viva.
ha marxat,però ens ha deixat molt.
Bon homenatge
"Anem perdent referents, te n'adones?"Ha dit la Zel al meu blog. Me n'adono sí. Ja fa temps que tinc aquesta sensació, i no és només pel fet que em vagi fent gran. Què s'han fet d'aquelles Flors?
-A ustedes lo que les jode ... - Va dir un dia Labordeta. Per ell i per tants com ell que ens han deixat, hem de continuar aconseguint que "les joda". SOM
Seguirà sempre viu, i ara etern.
les seves cançons continuaran sonant alt i clar, com sempre ho han fet!
impressiona quan marxa gent així... sembla que han d'estar sempre, veritat?
Sí, sembla que aquestes persones han d'estar sempre, però crec que per a molta gent seguirà aquí. I espero que la seva llavor perduri i que, ara que ell ja no hi és, hi hagi altres per poder seguir recordant a alguns grups allò que "les jode".
Això es molt bonic, pena que jo no el conec...o no sé qui es are mateix, pero escolta, parlen tan re bé d'ell que he de buscar una mica d'info...avere si faig memoria i dic aaaaaaaaaaaaaaaaaa ja sé qui es.... jejeje
gracies per la teva visita i perdona el meu catala que no se masa. jo soc mes del sur jejeje.
De les poques persones amb rellevància pública que no s'amagava i parlava clar. És una llàstima que ens hagi deixat.
Publica un comentari a l'entrada